17.3 C
Sant Gervasi
| Diumenge 27 de setembre de 2020 |

Els primers i els darrers instants de la nostra vida

L'adéu als morts i la benvinguda als nadons són instants únics que la pandèmia ens està robant

El Racó del Veïnat

Anna Rodríguez Camón

Aristòtil definia l’ésser humà com “l’animal que parla”. L’ésser humà és un ésser sociable per naturalesa, que assoleix l’excel·lència en contacte amb altres persones. I aquesta pandèmia ens obliga a seguir un llistat de coses molt difícils per als éssers sociables que som: distanciament, solitud, mascaretes que impedeixen parlar, quedar-se a casa i no acomiadar-se de les persones estimades.

Es podria dir que les persones que sobreviuen al coronavirus moren una mica per dintre, perquè estem obligats a inhibir les nostres emocions. I les emocions són el motor que ens mou a fer alguna cosa o que ens posa en marxa. El ritual de la mort ajuda als humans a acceptar aquest fet, el suport emocional de la companyia dels familiars i amics ajuda a canalitzar les emocions. Atès que el consol és una forma de donar permís a l’expressió de la tristesa. I l’absència de l’acomiadament, és un risc pels individus que no es poden acomiadar. Com passa en les desaparicions o catàstrofes naturals on no es pot dir adéu i es pot tenir la sensació de creure que aquella persona no ha mort. Es podrien fer dues coses per dir adéu sense poder dir-ho; la primera, és pregar molt per la seva ànima, perquè resti en pau i descansi, i la segona, escriure una carta a la persona que hem perdut explicant tot el que li hauríem volgut dir, com li hauríem expressat l’amor que sentíem per ella, i sobretot, el goig que hauríem sentit en poder tan sols compartir els darrers instants de la seva vida. Així, a la nostra manera ens acomiadaríem d’ella i ens quedaríem amb la consciència neta i el cor tranquil.

Publicitat

A banda d’això, també hem de parlar dels primers instants de la nostra vida, quan naixem. En aquesta crisi sanitària hi ha dones embarassades que, per culpa del coronavirus, han tingut els seus bebès allunyats de l’amor i la calidesa dels seus familiars més propers, han estat soles. Podem dir, doncs, que els instants més importants de les nostres vides, els primers i darrers instants de la nostra existència, ja no tornaran, i són els instants que precisament aquesta pandèmia ens està robant.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.