Publicitat
spot_img

Els dos camins vitals a triar davant el confinament pel coronavirus

Una cosa porta a l'altra i sempre hi ha dos camins a triar

Publicat el 10.5.2020 13:13

El Racó del Veïnat

Anna Rodríguez Camón

El Coronavirus porta a el confinament, el confinament porta a la pèrdua d’ocupació, la pèrdua d’ocupació i el confinament porten a la depressió, la depressió comporta: aïllament, solitud i incomprensió del món; la solitud i incomprensió del món porta al psicòleg o psiquiatre, el tractament llarg i tediós del psicòleg porta als fàrmacs; els fàrmacs a l’enganxament i la reclusió, i l’enganxament i la reclusió porten a la impossibilitat de portar una vida normal. Aquest camí, per desgràcia, ens porta a un resultat catastròfic.

L’altre camí seria: el coronavirus porta a el confinament, el confinament porta a la pèrdua d’ocupació, la pèrdua d’ocupació porta a obtenir temps per a un mateix; el temps de regal per a cadascú porta a la descoberta de qualitats i actituds que un mateix desconeixia que tenia, i l’autoconeixement porta a reconfigurar les prioritats i realitzar canvis favorables en la percepció d’un mateix i augmentar el nivell de satisfacció amb la vida en general. A més, la superació del trauma o de situacions difícils amb èxit, ens converteix en persones més fortes de les que érem. Aquest camí, en canvi, sí que seria molt positiu, malgrat les circumstàncies .

Publicitat

Si apliquem “La regla del 3 en supervivència” diu que les persones podem viure tres setmanes sense menjar, tres dies sense beure aigua i tres minuts sense aire, però només uns pocs segons sense esperança.

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Els CAP del districte inicien la vacunació de la grip en infants d’entre sis mesos i cinc anys

El Dr. Roger Vinyeta (CAP Sarrià) diu que la vacunació "és sempre positiva, i més amb la grip"; fins ara, només es vacunava els infants de risc

Celebrar la vida aprofitant els aniversaris

"Celebrem que tenim família, amics, companys, veïns i desconeguts amb qui compartir la vida", per Glòria Vilalta

El color és vida

Glòria Vilalta reflexiona sobre la visió cromàtica que tenen diferents cultures i defuig una vida grisa

‘Fugir de les tenebres’: ciència, política i comunicació després de la covid

Un llibre de lectura fàcil i amena que interpel·la el lector, fa posar la guàrdia alta i obliga a revisar creences pròpies
spot_img

Retrat del carrer Saragossa a través de les seves botigues als anys 30

El clàssic colmado petit i atapeït; la farmàcia amb els bolados, el sucre candi i els remeis casolans; o la lleteria, amb els matons i les merengues, la bravada de vaca, el munt d’estris per servir la llet i la imatge de la quitxalla fent giravoltar la lletera plena pel carrer

Nadal, un temps per cuidar i empatitzar

Un gest senzill, com una mà que acompanya, una mirada amable o simplement una veu coneguda, pot proporcionar més calma que qualsevol rutina formal a les persones amb malalties neurodegeneratives

El cas de Rosario Endrinal o la pobresa amb rostre femení

El Sindicat d’Habitatge de Cassoles, Arran i l’Assemblea de Joves de Sarrià han commemorat el vintè aniversari de l’assassinat i n’han assenyalat l’aporofòbia institucional com a principal responsable

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí