Relats de Confinament
Eduard Reig Palau @Neuscatala1
Aquest cap de setmana passat vam reunir-nos a casa nostra. La primera vegada des d’aquell llunyà catorze de març i vam aprofitar que som a fase 1 per sopar junts. Érem vuit noies i dos nois. Hi havia la meva parella, la parella d’una de les noies i les altres amigues. Les amigues de la meva parella, a les quals considero amigues meves. El sopar estava deliciós; la fideuà, el cuscús de verdures, la truita de bolets i el moscatell gelat també. Si bé vam començar a parlar del tema dels últims mesos, de seguida vam desviar-nos als temes que sempre han importat i que ho segueixen fent malgrat la pandèmia, o sigui, sobre els conflictes de parella, sobre els rols impostats dins la família i sobre l’activitat sexual. Són els temes que conformen el firmament de qualsevol ésser humà, va puntualitzar molt encertadament una de les Carlotes, la que és psicòloga. També vam xerrar de drogues i de religió que són els complements directes de tot ésser conscient, però sobretot vam enraonar de família i sexe.
Sobre la família vam expressar-nos Ona i jo mateix. Els dos provenim de famílies poc o gens estructurades i els dos convivim amb parelles de famílies molt arreglades, molt tradicionals. I als dos ens costa adequar-nos a les exigències de les parelles. Perquè ja ens havíem acostumat al nostre rol solitari, perquè acceptar la família de l’altre no sempre és senzill i perquè els valors de fora sempre es confronten amb els de dins, de fet, confronten les nostres pors i traumes. És allò tan tòpic d’aclucar els ulls, arquejar les celles, sospirar i expressar amb aire condescendent: “sogres…”. Jo, que porto més temps amb la parella, vaig recomanar-li ficar-se una mascareta, una més, i interpretar un paper, perquè en aquests casos la confrontació no funciona, des de la disjuntiva “o la família o jo”, l’únic que aconseguirà és fer-se mala sang i ferir a la parella. A més a més, una vegada interpretes diverses vegades el paper, el perfecciones i l’assumeixes com una segona pell que et permet conviure amb els defectes i les virtuts de la seva família. Així mateix, la parella valora el teu esforç i des de la docilitat i l’astúcia la podràs portar cap a on tu vols, que és on realment ha d’estar, o sigui, al teu costat per tal de crear una nova família, la vostra, amb els vostres valors, la vostra descendència (humana o animal), i on el centre de l’Univers sou vosaltres i la resta, planetes que orbiten. Perquè això és així de sempre, cada parella crea una nova llar i les famílies acaben sent totes polítiques, totes menys la vostra.
Després, Lola va parlar de sexe. Em sento afortunat d’haver passat el confinament amb el llit calent. Haver de buscar escalfor durant aquesta quarantena ha d’haver suposat un maldecap. I més quan tens una mare que et vol ajudar oferint-li un tàper de croquetes al teu possible folla-amic, i ja no diguem si aquest és francès i a sobre de París, les parisiens ne sont jamais des gens normaux. I vam resoldre que el francès cauria aviat, i si no, n’apareixeria un altre, ara en fase 2 serà molt més senzill. D’altra banda, és impossible no fixar-se en Lola, tan maca i carismàtica.
Amb tot, tenim salut i hem après a capejar la desgràcia amb humor, com el 2008. Tanmateix, seria un cretí presumptuós i un imbècil rematat, si no reconegués que aquest cap de setmana passat, Mateu i jo vam ser dels paios més privilegiats, perquè si amb els homes les converses són d’aparença, giren entorn al futbol, a la competició de veure qui sap més, qui guanya a qui i qui la té més llarga, la vetllada de les vuit amigues ens va atorgar el gaudi més gran que existeix en aquesta punyetera vida; companyia sincera i riures a panxa plena.
