Publicitat

Reflexions en temps de canvis

El nou aprenentatge no el podrem estudiar en un curs o aprendre en una conferència, sinó que el farem en el dia a dia davant els contratemps

spot_img

Publicat el 13.7.2020 7:08

Gent gran

Clàudia Aineto (Fundació Uszheimer)

La situació que estem vivint és insòlita en la història del món: un fet sense precedents amb conseqüències desconegudes. No sabem encara amb certesa cap on ens portaran aquests canvis i com canviarà la nostra societat, però si que estem començant a veure les conseqüències del confinament que marcaran el nostre futur personal i professional.

Publicitat

Les malalties neurodegeneratives estan en constant evolució. Les malalties de les pèrdues, que s’intensifiquen i les capacitats disminueixen després d’un llarg temps sense treballar-les, són una de les greus conseqüències d’aquesta crisi. 

Publicitat

És important no oblidar el familiar que està al costat de la persona depenent: la persona cuidadora. És aquella figura que no falla, que resisteix, que anteposa les necessitats de la persona que cuida a les pròpies, aquella que és conscient i preocupada i que no deixa de lluitar. Ser cuidador és ser lluitador, i en aquests temps més que mai. 

Els professionals del món de la salut mental estem convençuts que la tornada a la nova normalitat no serà fàcil, però hi serà. Haurem de reaprendre la nostra manera de treballar i de veure el món, perquè ha canviat. Noves estratègies d’actuació i d’intervenció seran necessàries per sobreviure i entendre aquella persona que tenim davant, tot i que creiem que ja la coneixíem i en sabíem les necessitats i temors, aquests han canviat. En definitiva, haurem de reinventar-nos, cosa que els professionals de la Fundació Uszheimer ja fem contínuament. El nostre mètode d’intervenció s’adapta de manera individual a cada cas oferint, sempre, una atenció individualitzada i focalitzada en la persona. 

El nou aprenentatge que haurem d’adquirir del postconfinament no el podrem estudiar en un curs o aprendre en una conferència, sinó que el farem en el dia a dia davant els contratemps i dificultats que ens vagin sorgint: un aprenentatge autodidàctic basat en la nostra experiència.

Des de la Fundació Uszheimer no hem deixat de treballar i oferir el nostre servei no presencial a totes les famílies i persones que en formen part i ens hem anat adaptant a cada situació viscuda durant la pandèmia. És un treball que seguim i seguirem fent per la gran qualitat professional que tenim.

La incertesa del futur no ens fa por, estem preparats per temps de canvis, d’evolució i adaptació, perquè com deia Darwin: “No és el més fort de les espècies el que sobreviu, tampoc ho és el més intel·ligent, sinó aquell qui més s’adapta als canvis”.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

‘Fugir de les tenebres’: ciència, política i comunicació després de la covid

Un llibre de lectura fàcil i amena que interpel·la el lector, fa posar la guàrdia alta i obliga a revisar creences pròpies

La Guàrdia Urbana dissol diversos botellots a la Bonanova

La policia barcelonina ha activat un ampli dispositiu per evitar la concentració de joves bevent a la via pública al carrer Mandri

La resiliència de les cuidadores de persones malaltes

Serveix com a factor protector davant de situacions d'estrès crònic derivat de la situació de cura i amb pràctica es pot millorar

La figura de l’educadora social en el centre de dia

La presència, ser-hi, és fonamental per a l'exercici de tenir cura, ja que resulta impossible tenir cura des de la distància
spot_img

Flors, colors, fragàncies i pol·linitzadors

L’esclat de la floració a la primavera constitueix un espectacle extraordinari, un festival de formes, colors i fragàncies que magnetitza els nostres sentits. Flors i més flors, un repertori inabastable de “vida extremadament efímera” que desferma grans complicitats amb l’entorn.

Les vacances, una oportunitat de reequilibri per les persones amb Alzheimer o Parkinson

El temps lliure pot esdevenir en una oportunitat per mirar més als ulls, escoltar amb més paciència i redescobrir formes de convivència que van més enllà de la cura

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]