La Mirada Jove
Arran Cassoles
Les joves d’avui dia tenim vides de misèria marcades pel treball precari i temporal, la impossibilitat d’emancipar-nos, l’auge de l’extrema dreta, l’augment de la violència masclista i l’horitzó fallit del projecte d’alliberament nacional català. Malgrat això, les joves, precaritzades però inconformistes i rebels, som conscients que el futur es lluita en el present. És evident que mai, enlloc, s’han aconseguit millores i avenços socials sense consciència, organització i lluita, i que arreu han sigut les joves al peu del canó les que han reforçat, accelerat i liderat els processos de transformació social. Hi ha una cita del camarada Salvador Allende que resumeix el que volem explicar en una sola frase: «Ser jove i no ser revolucionària és una contradicció, inclús biològica».
A Cassoles, com en tots els Països Catalans, ens veiem condicionades pels Estats espanyol i francès, que bloquegen qualsevol mena d’avenç social. En són bons exemples les lleis catalanes de caràcter social tombades pel Tribunal Constitucional Espanyol, com la 24/2015 en matèria d’habitatge o la llei de pobresa energètica. D’això n’interpretem que no només és impossible la transformació social dins els estats espanyol i francès, sinó que, de moment, només n’estem veient un retrocés amb l’auge de l’extrema dreta capitanejada per Vox al Congreso i pel reaccionari Louis Aliot a l’Ajuntament de Perpinyà. Davant d’això, es fa palesa la necessitat d’un projecte d’alliberament nacional dels Països Catalans que es conjugui de manera indestriable amb un feminisme de classe i un projecte de transformació social.
El barri de Cassoles no està exempt de les problemàtiques que hem esmentat. Les joves del barri trobem cada dia més difícil emancipar-nos amb un preu mitjà de 1.320 € al mes per llogar un pis. Davant la manca de solucions per part de les institucions, apostem per alliberar espais i enfortir el Sindicat d’Habitatge de Cassoles. Davant la violència masclista, generem espais feministes que permetin combatre cada violència des dels instituts, passant pels centres de treball fins als carrers i places del barri. Pel que fa a l’extremada precarietat i temporalitat de les ofertes laborals, apostem per sindicar-nos a la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i enfortir el sindicalisme des de la base. Davant l’auge de l’extrema dreta, apostem per tancar el Club Empel i no donar-los cap mena d’oxigen. Tot això, cal fer-ho amb un projecte que deixi enrere els estats espanyol i francès i permeti l’alliberament nacional dels Països Catalans. Treballem, així mateix, per generar espais de cultura popular en defensa de la llengua i la cultura catalanes, que permetin no només defensar-les dels greuges que pateixen sinó generar-ne les bases.
Per tot això, les joves de Cassoles tenim clar que només si seguim lluitant tenim futur! Ens quedem al barri per seguir defensant un projecte d’emancipació per a tothom en clau feminista, independentista i socialista. Seguim conscienciades, organitzades i en peu de guerra per guanyar el nostre futur!
