Opinió
Joan Antón-Mellón
Al plenari del Consell Municipal del Districte del 20 d’octubre es va produir una intervenció d’una veïna que va expressar la seva indignació màxima pel que ella considera la degradació del seu barri: brutícia, inseguretat… i el que va exposar com a exemple més rellevant del desastre: la proliferació de botigues d’estrangers asiàtics. “Quin fàstic”, va dir. Per fortuna, aquestes actituds són avui clarament minoritàries, però no podem evitar reconèixer que hi són. “Com és que l’Ajuntament ho tolera?”, es preguntava amb mirada estupefacta i xenofòbica la veïna en qüestió. Desgraciadament, aquestes paraules i actituds són un exponent d’angoixes socials compartides, que es multipliquen per factors culturals que expliciten els dèficits dels valors democràtics.
Com factor obvi cal constatar que a conseqüència dels processos de globalització s’ha produït un augment de la mobilitat i de les migracions internacionals que, juntament amb la gran interconnexió global de la qual gaudeixen la gran majoria de societats, ha transformat irreversiblement les societats europees, convertint-les en societats diverses i multiculturals. Les dades empíriques són irrefutables: amb dades de 2019 d’un total de 3.251.884 habitants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un 15’43 % (501.739 persones) són estrangeres; un segon exemple, a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat actualment hi conviuen ciutadans de 103 nacionalitats.
Aquestes realitats multiculturals suposen grans reptes democràtics: els nouvinguts poden ser vistos com un problema o com una oportunitat d’aprenentatge i millora; identitats excloents i assimilacionistes o identitats compartides? La convivència interètnica es pot donar en tres realitats: convivència pròpia d’una democràcia avançada, tolerància mútua aïllacionista o conflictivitat. El nostre immediat futur democràtic es gestionarà a partir de les polítiques públiques que decidim al present. Òbviament, si volem una societat democràticament avançada, és imprescindible evitar la conflictivitat violenta, superar la mera coexistència i aconseguir una societat multicultural de consciència cívica i identitats compartides. La nostàlgia de paradisos perduts de societats monoculturals, la xenofòbia i l’estigmatització de col·lectius socials racializats van pel camí invers i és el brou de cultiu del racisme (la creença que virtuts i defectes es transmeten genèticament), les doctrines d’odi i els conflictes socials.
Per tot això, ha estat molt positiva la presentació per part del grup Barcelona en Comú d’una proposició presentada al Plenari del Districte el 20 de desembre que va ser aprovada per 15 vots favorables i 3 desfavorables. Al text llegim:
“Instar als Grups Municipals d’aquest districte a no reproduir mai discursos racistes i xenòfobs, estigmatitzadors i estereotipats, que atempten contra la dignitat de les persones (…)”
Democràcia o barbàrie, Tertia non datur (no hi ha una tercera via).
Joan Antón-Mellón, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la UB
