Publicitat

Resistència als antibiòtics

Publicat el 18.11.2016 16:00

Naturalment Curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

L’altre dia a la consulta del centre d’atenció primària una doctora es queixava que molts pacients deixen de prendre els antibiòtics quan ja es troben bé, enlloc de seguir el tractament fins el final. La conseqüència d’aquesta pràctica és que es creen resistència els antibiòtics. Però a què es referia la doctora? Què vol dir que hi hagi resistència a un antibiòtic?

Les espècies poden evolucionar i adquirir habilitats que les permetin adaptar-se al medi, tal com Darwin va proposar a mitjans del segle XIX. Per tal d’aconseguir-ho cal que en una població hi hagi variabilitat de manera que els individus que, per casualitat, tinguin unes característiques adequades per viure en el medi sobreviuran. D’altra banda, els individus amb característiques desfavorables no sobreviuran ni tindran descendència. Com a conseqüència, en la següent generació la majoria d’individus tindran les característiques favorables. Aquest mecanisme d’evolució es coneix com a selecció natural.

Publicitat

Un exemple de com actua la selecció natural és justament la resistència als bacteris. Quan tenim una infecció per bacteris no tots els bacteris que ens infecten són completament iguals, encara que siguin de la mateixa espècie. Alguns poden, per exemple, contenir un trosset més d’ADN que els doti d’alguna habilitat extra. A més, cada vegada que un bacteri es divideix (un bacteri creix molt fins a dividir-se i originar dos bacteris) poden haver-hi errors a l’hora de copiar l’ADN que, per atzar, es tradueixin en adquirir una nova característica. Aquesta variabilitat en els bacteris, a l’hora de seguir un tractament, provoca que no tots els bacteris siguin eliminats pels antibiòtics amb la mateixa eficiència.

En un tractament que dura set dies, pot ser que al cap de tres dies més de la meitat dels bacteris ja siguin eliminats i conseqüentment nosaltres ja ens trobarem bé. Si seguim prenent l’antibiòtic s’eliminaran la resta de bacteris i ja no ens tornarem a posar malalts. Ara bé, si deixem de prendre l’antibiòtic els bacteris supervivents creixeran i ens tornarem a posar malalts. El problema està, en què majoritàriament aquests nous bacteris seran difícils de matar amb l’antibiòtic utilitzat. Per tant, un tractament de set dies amb el mateix antibiòtic pot ser que no sigui suficient. Si aquesta pràctica se segueix una vegada i altra, al final haurem seleccionat una variant del bacteri que sigui resistent a l’antibiòtic en qüestió. Com a conseqüència, aquest antibiòtic deixarà de ser útil i caldrà desenvolupar-ne un de nou.

Així que ja sabeu, encara que no és bo abusar i prendre massa antibiòtics, si comenceu un tractament cal seguir-lo fins al final. Així evitareu recaure en la mateixa infecció i col·lectivament aconseguirem que hi hagi menys resistència als antibiòtics.

Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs són biòlegs humans i recolliran les propostes de temes a naturalmentcuriosos@gmail.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Altamira i el pensament abstracte del paleolític

Les darreres ocupacions humanes d’Altamira daten de fa uns 13.000 anys, després d’una ocupació continuada de gairebé 22.000 anys, un període molt superior al que ens separa d’aquell moment.

Així vivien (i sobrevivien) els humans durant l’edat de pedra

De caçadors nòmades a agricultors sedentaris: un viatge pels orígens de la humanitat i la revolució que ho va canviar tot

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys
spot_img

El carrer de Vilana: història i curiositats

La urbanització s’inicià el 1864, a iniciativa de Carme de Dalmases i d’Olivart, propietària de la finca, que volia dotar a la torre d’un accés per a carruatges

La Ciudad de los Muchachos (Can Puig): memòria completa i reparació imprescindible

"Hem de reconèixer que un mateix espai pot haver estat, en moments diferents, lloc d’educació, d’acollida, d’esperança i també de dolor": l'opinió de Joan Moya

Neix el Grup d’Habitatge dels Barris de Muntanya

Es presentarà en una assemblea oberta el 25 de febrer a les 19:30 al Mercat Cultural de Vallvidrera

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí