Cultura
El Jardí
L’Espai Línia inaugura aquest divendres 27 de gener al migdia l’exposició ‘Premsa de proximitat metropolitana. Un recorregut per la història’, on hi haurà un centenar de capçaleres exposades, entre elles el diari El Jardí. La mostra es podrà veure fins al 30 de maig al carrer Girona, 52, a l’Eixample. L’entrada és lliure.
La inauguració comptarà amb les intervencions del secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió de la Generalitat, Oriol Duran; el secretari general de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), Josep Ritort; el president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Francesc Fàbregas, i de l’editor del Grup Comunicació 21, David Centol. És la primera vegada que es fa una exposició recopilatòria sobre la premsa de proximitat d’aquestes dimensions aprofitant la sala expositiva d’Espai Línia, de 33 metres de llargada i 5 metres d’altura.
Un repàs per la història comunicativa de proximitat
L’exposició farà un repàs per la història de la comunicació de proximitat a l’àrea metropolitana, en un recorregut fins a l’actualitat a través d’un centenar de capçaleres, amb originals i primers números. Per donar forma a la mostra, durant tres mesos s’ha fet una ingent tasca de recerca per diversos arxius, la qual ha permès trobar joies fins ara mai exposades.
El relat metropolità, una oportunitat
“Les àrees metropolitanes són realitats que la població viu, sent i identifica com l’escenari habitual de la seva activitat, però també és cert que no generen un discurs públic i comú (un relat compartit) que faciliti la identificació metropolitana com a comunitat de la mateixa manera que amb el barri, municipi, comarca o país petit”, assenyala Joan Maria Corbella, professor de la Universitat Pompeu Fabra, que ha col·laborat en l’exposició. “L’escàs desenvolupament comunicatiu i informatiu de les àrees metropolitanes frena la possibilitat de generar les corresponents comunitats amb identitat pròpia”, afegeix al respecte.
Els mitjans de comunicació (municipals, comarcals, provincials o nacionals) relaten aquesta realitat metropolitana com “una circumstància resultat de la dinàmica demogràfica, econòmica i cultural i com a instrument de resolució de necessitats d’administració pública dels serveis a la ciutadania”, però gairebé mai es genera “un discurs que identifiqui l’espai metropolità com un espai de vertebració de relacions socials, de comunitat”, apunta Corbella.
Així doncs, sense aquest discurs públic “és molt difícil que pugui haver-hi mitjans i serveis periodístics que adoptin com a referència l’espai comunicatiu metropolità i que sobrevisquin amb lectors i, si és el cas, amb anunciants que en facilitin l’explotació”, conclou el professor.
