Publicitat

“No tinc temps”: qüestió de prioritats

L'actitud també juga un paper clau en com gestionem i aprofitem les 24 hores del dia

spot_img

Publicat el 7.4.2023 6:30

Opinió

Mertxe Fernández

Generalment, quan a la gent se li pregunta quin creu que és el principal motiu de generació d’estrès, la primera opció sol ser el temps, i entenem per pèrdua de temps el mal ús que es fa d’aquest recurs.

Publicitat

El temps és un recurs atípic per les seves pròpies característiques, i és un concepte, una construcció, creada pels éssers humans mitjan- çant una definició, és a dir, no existeix com a entitat pròpia, però que té unes característiques que el fan ben especial:

Publicitat

• És atípic, perquè no es pot emmagatzemar com a tal (només emmagatzemem anys!).

• És equitatiu, perquè tots tenim el mateix temps, en el sentit que el dia té vint-i-quatre hores per a tothom.

• És inelàstic, perquè el temps és el que hi ha, i no es pot allargar, estalviar ni prestar. Potser per això un dels desitjos més anhelats dels humans és viatjar en el temps i poder tornar al passat!

• És indispensable per a fer qualsevol activitat humana i, acabat el temps… s’acaba el que s’acabi!

• És insubstituïble, no existeix cap altre recurs que puguem utilitzar a canvi de temps.

• És inexorable perquè no podem evitar-ho, ni canviar la trajectòria. Sí el que succeeix en el temps, però mai la seva trajectòria.

Així doncs, l’única cosa que podem fer és aprofitar-ho al màxim. I quan dic aprofitar-ho al màxim no m’estic referint a fer moltes coses, cadascú que faci les que vulgui…, sinó a gaudir-ho al màxim!

Hi ha una frase que sentim diàriament un munt de vegades. Bé… no sols l’escoltem, possiblement ens la repetim nosaltres mateixos: No tinc temps! Cada cop que un pacient m’ho diu, jo li contesto el mateix: “Tens el mateix temps que tothom, 24 hores al dia”. I és que el problema no radica a no tenir temps, sinó en prioritats. Donem prioritat a una sèrie de coses que, possiblement, no són les que en realitat volem i, erròniament, pensem que no ho podem canviar. No val allò de no tinc temps d’anar al gimnàs perquè arribo a casa molt tard. No vas al gimnàs, perquè prefereixes quedar-te a casa! Com he dit, tot és qüestió de prioritats.

D’altra banda, també l’actitud juga un paper importantíssim en com afrontem i percebem la nostra activitat diària. Si ens donem contínuament el missatge que no tinc temps, només aconseguirem angoixar-nos més i viure el que estem fent, o el que encara ens queda per fer, d’una forma negativa. Avui dia és habitual portar una vida massa accelerada i volem fer, o fem, moltes activitats. Així i tot, no és aquesta la percepció que tenim perquè el que pensem és tot el contrari, és el no tinc temps.

Si voleu comprovar-ho i intentar canviar-ho, només fa falta que feu un senzill exercici. Apunteu durant el dia totes les activitats que heu fet i veureu com hi ha moltes més de les que pensàveu. Ara bé, i aquí ve el més important… heu fet realment el que volíeu fer? I, encara millor, era realment imprescindible haver fet el que heu fet?

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

El veïnat de Vallvidrera consensua una proposta polifacètica per la Buenos Aires

Després d'un procés participatiu, el projecte que plantegen els veïns a l'Ajuntament implica combinar allotjament per joves i grans amb un espai esportiu i un centre que permeti l'estada diürna de la gent gran

El veïnat del Tibidabo fa un pas més per a la recuperació del Tramvia Blau: “Tenim gairebé 3.000 firmes”

L'Associació de Veïns de l'Avinguda Tibidabo critica la falta de transparència política i reclama que torni l'emblemàtic vincle i consolidar l'avinguda com un espai "funcional, cuidat i autèntic"

El teixit social i cultural de Sarrià es mobilitza per Can Raventós

Amb una cercavila festiva, el veïnat insisteix a l'Ajuntament que ha d'aconseguir la permuta total perquè la finca esdevingui un refugi climàtic i casa de cultura popular

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]