Publicitatspot_img
Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

Els poders de l’albergínia

És una hortalissa estiuenca molt tonificant i un poderós antioxidant, a més de ser molt agraciada en minerals

Publicat el 23.9.2023 6:59 · Actualitzat el 24.9.2023 9:59

Cuina i nutrició

Fra Valentí Serra de Manresa

L’alberginiera (llat., Solanum melongena; cast., berenjena) és una planta anual originària de l’Índia que possiblement fou introduïda a Europa per comerciants àrabs. Des de l’època medieval ha estat conreada en les hortes de la Mediterrània. Fa uns fruits mengívols, molt carnosos, anomenats albergínia o aubergínia, de gust suau i amb un toc lleugerament amarg. És una hortalissa excel·lent que combina amb tota mena de plats i es pot consumir escalivada, fregida, al forn, farcida i és, alhora, una menja ideal per a una cuina vegetariana com a substitut de la carn.

Les diverses varietats d’aquesta hortalissa es diferencien per la forma del fruit, color i mida. Per exemple, a la nostra cuina, són particularment estimades les albergínies de les hortes de Gandia, conegudes com a albergínia de farolet que és rodonenca, grosseta i molt saborosa i, òbviament, és també molt apreciada l’”albergínia catalana” que és cilíndrica, en forma de porra, amb un color morat molt obscur, quasi negre. També hi ha unes albergínies blanques, anomenades albines que són especialment aptes per a confitar i fer-ne melmelada o bé confitura.

Publicitat

L’alberginiera és una planta molt sensible al fred, i pel que fa al seu conreu: «Alguns hortolans plantan alfábregas entre las albergínias per a fer-les perdrer la malignitat. Las albergínias demanan terrenos grassos y femats ab fems ben consumits al igual que pebrots y tomátachs» (BHC, Lo jardiner hortolá, III-8). L’albergínia és, doncs, una hortalissa estiuenca molt tonificant que gaudeix de nombroses qualitats essent, alhora, un poderós antioxidant (ajuda a millorar l’activitat cel·lular); és també diürètica (estimula l’activitat renal); depurativa (amb una gran capacitat de desintoxicació de l’organisme) i ajuda a regular els nivells de colesterol. A més, és molt agraciada en minerals com ara el potassi, calci i magnesi i, finalment, la seva ingesta ajuda a la cicatrització i reforça el sistema immunitari, protegint-nos de grips i refredats i, sobretot, estimula la funció del fetge i de la vesícula biliar. A l’article vinent us parlaré, si Déu vol, de les propietats i el conreu del pebrot.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins de Sarrià

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Les cols: característiques, curiositats i usos

Des de l’edat de pedra, i molt abans del conreu hortícola de la col, els antics pobladors de la península Ibèrica ja potenciaven el gust dels primitius brous tribals amb fulles de col; des de molt antic, l’home s’ha fixat en aquesta planta, força comú, tan vistosa, de fulles amples i verdoses, d’un gust tan peculiar

Les mels més beneficioses per a la salut i les plantes d’on provenen

Fra Valentí Serra de Manresa explica les propietats terapèutiques de diverses mels elaborades a partir de plantes mel·líferes presents a la península Ibèrica, com l’ametller, la ravenissa blanca, l’acàcia o el bruc
spot_img

La Festa Major la fem entre tots. Gràcies, Sarrià!

"La celebració és retrobar-nos, compartir els carrers, mantenir vives les tradicions i crear-ne de noves. És teixir vincles entre generacions, sentir-nos part d'una comunitat i recordar que Sarrià continua sent una vila amb identitat pròpia": l'article de la Comissió de Festes del Roser

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí