Publicitat

Els poders de l’albergínia

És una hortalissa estiuenca molt tonificant i un poderós antioxidant, a més de ser molt agraciada en minerals

spot_img

Publicat el 23.9.2023 6:59

Cuina i nutrició

Fra Valentí Serra de Manresa

L’alberginiera (llat., Solanum melongena; cast., berenjena) és una planta anual originària de l’Índia que possiblement fou introduïda a Europa per comerciants àrabs. Des de l’època medieval ha estat conreada en les hortes de la Mediterrània. Fa uns fruits mengívols, molt carnosos, anomenats albergínia o aubergínia, de gust suau i amb un toc lleugerament amarg. És una hortalissa excel·lent que combina amb tota mena de plats i es pot consumir escalivada, fregida, al forn, farcida i és, alhora, una menja ideal per a una cuina vegetariana com a substitut de la carn.

Publicitat

Les diverses varietats d’aquesta hortalissa es diferencien per la forma del fruit, color i mida. Per exemple, a la nostra cuina, són particularment estimades les albergínies de les hortes de Gandia, conegudes com a albergínia de farolet que és rodonenca, grosseta i molt saborosa i, òbviament, és també molt apreciada l’”albergínia catalana” que és cilíndrica, en forma de porra, amb un color morat molt obscur, quasi negre. També hi ha unes albergínies blanques, anomenades albines que són especialment aptes per a confitar i fer-ne melmelada o bé confitura.

Publicitat

L’alberginiera és una planta molt sensible al fred, i pel que fa al seu conreu: “Alguns hortolans plantan alfábregas entre las albergínias per a fer-les perdrer la malignitat. Las albergínias demanan terrenos grassos y femats ab fems ben consumits al igual que pebrots y tomátachs” (BHC, Lo jardiner hortolá, III-8). L’albergínia és, doncs, una hortalissa estiuenca molt tonificant que gaudeix de nombroses qualitats essent, alhora, un poderós antioxidant (ajuda a millorar l’activitat cel·lular); és també diürètica (estimula l’activitat renal); depurativa (amb una gran capacitat de desintoxicació de l’organisme) i ajuda a regular els nivells de colesterol. A més, és molt agraciada en minerals com ara el potassi, calci i magnesi i, finalment, la seva ingesta ajuda a la cicatrització i reforça el sistema immunitari, protegint-nos de grips i refredats i, sobretot, estimula la funció del fetge i de la vesícula biliar. A l’article vinent us parlaré, si Déu vol, de les propietats i el conreu del pebrot.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins de Sarrià

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Una guia per temps de bolets

Josep Maria Vidal i Fina Comas publiquen un llibre sobre 25 bolets, la seva descripció, qualitats i com cuinar-los

Els gínjols: curiositats i usos medicinals

D'on ve l'expressió "més content que un gínjol?"

Quatre segles de vida caputxina

Fra Valentí Serra ofereix una obra que explica la història de l'orde caputxí a través de les seves experiències i vicissituds, apropant-nos a una realitat religiosa que vetlla i influeix a la nostra societat

L’alfàbrega: propietats i usos

És una planta remeiera molt digestiva i, alhora, és activadora de les vies respiratòries
spot_img

Fotogaleria | La Festa Major de Sarrià, en imatges

Del 3 al 12 d'octubre, la vila viu moments de cultura popular, música, dinars de germanor i per primera vegada, una trobada de vehicles clàssics

Com fer una novel·la a partir d’una biografia?

Elisabet Capilla, veïna de la Bonanova, publica "Sense el Jofre"

El pregó que hauria fet Anna Aguilar-Amat a la Festa Major de Sarrià

"Quan miro enrere sento orgull d’haver nascut i crescut en aquest barri. Per la convivència pacífica dins dels contraris, per la solidaritat i per la cultura compartida i les tradicions revisades"

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí