Publicitat

Desconeguts a la porta de casa

L'opinió de Max Cahner sobre el llegat de la presidència espanyola al Consell de la Unió Europea amb el Pacte Europeu sobre Migracions i Asil

Publicat el 17.1.2024 6:00

Opinió 

Max Cahner

Fa pocs dies que s’ha aprovat el Pacte Europeu sobre Migracions i Asil, acord que la major part de forces polítiques ha qualificat d'”històric”. Es tracta d’un seguit de reglaments que regulen diverses situacions que van des de l’arribada del migrant fins a la seva acollida o sobre qüestions com ara l’acceptació o el rebuig de les sol·licituds d’asil. Bàsicament, es proposa actuar respecte al fenomen migratori a través del reforç de les fronteres exteriors de la Unió Europea i del control a les persones migrants amb l’objectiu de reduir les ‘entrades irregulars’ al territori de la UE. Alhora, també s’endureixen de les condicions per a l’acollida tot plantejant un sistema de solidaritat de caràcter voluntari entre els diversos estats membres pel que fa al ‘repartiment de migrants’. Que aquest sigui el llegat de la presidència espanyola al Consell de la Unió Europea, mostra fins a quin punt ens trobem en una deriva conservadora i reaccionària allunyada de qualsevol noció de convivència i progrés.  

Publicitat

Zygmunt Bauman va escriure un llibre titulat Desconeguts a la porta de casa on reflexiona sobre la nostra obsessió amb les fronteres, la relació amb l’alteritat i les pors i incerteses que emergeixen en la globalitat en la qual vivim, tot recordant que tot i ser un món culturalment plural i divers, no deixem de ser una sola humanitat. 

Publicitat

Globalització, pobresa i exclusió, sol ser una seqüència lògica que no desafina quan pensem en el món d’avui. Aquesta trilogia sol trobar el seu punt àlgid quan s’entrecreua amb la frontera. No deixa de ser paradoxal que cada vegada les fronteres siguin més fluides i menys eficaces, alhora que certes idees no cessen de reivindicar-les. 

“Bauman ens recorda que tot i ser un món culturalment plural i divers, no deixem de ser una sola humanitat”

Cerquem en la idea de frontera un ideal de protecció enfront de les incerteses del que és desconegut. Es tracta d’una protecció desesperada i ineficaç, ja que no és possible fer front als riscos i amenaces globals d’àmbits locals. Quan parlem de circulació de persones i capitals a escala planetària, no som capaços de concebre ni conèixer la magnitud amb la qual es produeixen, i per això sovint optem per refugiar-nos en allò que ens genera confort espiritual, com és l’existència d’una línia que suposadament ens protegeix d’allò que sospitem que ocorre en algun indret llunyà que mai acabem d’identificar. 

Les ciutats i els seus barris sempre han estat indrets de convivència entre desconeguts. Es tracta dels llocs on s’ajunten persones que són estranyes les unes per les altres, convivint de manera permanent. És allò que defineix una gran metròpoli com és Barcelona. Pensem en cada trajecte de casa a la feina, de la feina al transport públic, en una gran superfície, en un concert. Ens creuem amb centenars de persones que ens són estranyes. No deixa de ser paradoxal que els humans cerquem aquesta barreja d’estranys que es produeix en les ciutats amb la mateixa intensitat amb què reivindiquem les fronteres per tal que no entrin desconeguts. La solidaritat entre desconeguts és el plaer i el temor que es troba més present a les nostres ments. Per això, és preocupant deixar l’arbitri de la solidaritat i la gestió d’aquesta alteritat a pensaments que ens porten a recloure’ns en un confort d’un món plegat de fronteres que no funcionen. 

Max Cahner és politòleg i ha treballat de cooperant, consultor i és exconseller de BComú a Sarrià-Sant Gervasi

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Els carrers de Sarrià-Sant Gervasi s’il·luminen per Nadal

El 22 de novembre es va dur a terme l'acte oficial d'encesa de llums a la plaça Consell de la Vila: així es veuen els carrers del districte aquest 2025

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí