Publicitat

L’arbre més mediterrani amenaçat pel canvi climàtic i l’especulació urbanística

L'alzina surera, amb 39 milions d'exemplars a Catalunya, es pot observar amb gran esplendor al Parc de Monterols a Galvany

Publicat el 21.1.2024 7:00 · Actualitzat el 23.1.2024 8:37

Explorar El Jardí

M. Josep Tort

L’alzina surera és l’arbre més emblemàtic de la conca mediterrània i constitueix un símbol d’identitat del paisatge. Els troncs pelats de les sureres evoquen quelcom transcendent. Des de temps immemorials, ha estat objecte de veneració com arbre sagrat i ha escrit una gran part de la història de la Mediterrània. La seva capacitat d’adaptació al foc i al clima extrem l’ha convertit en símbol de força i resistència, i el seu impacte sobre l’economia i la cultura ha estat majúscul.

L’alzina surera (Quercus súber)

L’alzina surera, també anomenada suro, és un arbre de mida mitjana amb fulles semipersistents, capçada esclarissada i una inconfusible escorça grisenca molt gruixuda, lleugera rugosa esponjosa i impermeable, de la qual s’extreu el suro. És una de les espècies més valuoses de la Mediterrània, ja que ha produït sengles beneficis derivats de l’explotació del suro.

Publicitat

Forma boscos anomenats suredes a la terra baixa mediterrània, especialment al litoral, entre les penínsules Ibèrica, Itàlica i el nord d’Àfrica. En alguns punts isolats a Califòrnia, Xile, Austràlia i Sud-àfrica, també se’n troben.

La sureda constitueix el bosc més genuïnament mediterrani de tots els existents. Són boscos únics a tot el món. Ocupen 2,5 milions d’hectàrees concentrades a la conca mediterrània occidental, la meitat de les quals són a Portugal. Viuen sobre terrenys silicis assolellats no gaire freds i, conviuen sovint amb altres espècies com les alzines, els castanyers o els pins. A causa de l’extracció comercial del suro la majoria de les suredes han perdut el sotabosc primitiu. A Catalunya hi ha 39 milions d’alzines sureres. La majoria estan concentrades a les comarques gironines on representen el 45% de la superfície arbrada del Baix Empordà.

L’any 2011 a Portugal, per votació parlamentària, es va declarar l’alzina surera, l’arbre nacional del país.

Les sureres i el foc

A causa de les condicions climàtiques de la conca mediterrània, caracteritzada per períodes molt eixuts i calorosos, els incendis forestals han estat molt freqüents. Aquest fet ha determinat l’adaptació de moltes espècies al foc. Són les anomenades espècies piròfiles que resisteixen el foc i són afavorides pels incendis, de tal manera que no tenen competidors. L’escorça gruixuda del suro constitueix un aïllant tèrmic extraordinari i la seva escassa inflamabilitat protegeix l’arbre del foc. Després d’un incendi, l’arbre calcinat i ennegrit, rebrota fàcilment i, en pocs anys és capaç de restituir totalment la capçada.

Alzina Surera de Can Tusquets a Vallvidrera © M. Josep Tort

Aprofitament de les sureres

L’alzina surera ha tingut un gran impacte en la cultura mediterrània. Des de temps immemorials les alzines sureres s’exploten per extreure’n l’apreciat suro per fer soles de calçat, suradors de xarxes, taps, ruscs d’abelles, etc. i, també, la seva preuada fusta, durable i resistent a l’aigua salada, ha estat utilitzada en la construcció naval.

L’extracció del suro s’inicia en arbres que tenen uns vint-i-cinc anys. La primera pela (el pelagrí), és de mala qualitat i es desestima i les successives es fan entre els 5 i els 10 anys. Les pannes de suro s’apilen sota pressió i es deixen reposar a l’aire lliure fins que perdin aigua Després es bullen per desguerxar-les i guanyar flexibilitat.

A partir del segle XVII, l’ús massiu del tap de suro per embotellar begudes alcohòliques s’intensifica i, més tard, s’estén la indústria del triturat i aglomerat per a fer revestiments i paviments. Actualment, la seva explotació és insuficient per a satisfer la demanda mundial de suro.

Ara bé, l’alzina surera es troba a hores d’ara amenaçada per diferents factors: el canvi climàtic, l’especulació urbanística, la tala il·legal i la malaltia de la seca causada per un fong, etc. Un conjunt d’amenaces difícils d’aturar.

Alzines sureres destacables als jardins del districte

Al parc públic del Turó de Monterols, al barri Galvany, entrant pel carrer Ferran Valls i Taverner, arribem en una petita plaça presidida per una alzina surera catalogada com a arbre d’interès local. Un bonic exemplar que té un perímetre de tronc d’1,78 m i se li atribueixen cent anys de vida.

L’alzina surera de Can Tusquets a Vallvidrera ha estat una troballa recent i inesperada. Al capdamunt del carrer Vitraria s’albira, per sobre el mur de tancament de la torre de Can Tusquets, la capçada imponent d’una alzina surera impressionant. Una joia arbòria que els seus propietaris han estimat i protegit amb molta cura. L’alzina té un destacable perímetre de 3,20 m. La casa es va construir l’any 1904, fet que indica, que molt probablement, l’alzina té més de cents anys.

Alzina Surera de Can Tusquets a Vallvidrera © M. Josep Tort
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’arbre de l’amor: curiositats i característiques

Es cultiva com a arbre ornamental per la vistositat de les seves flors hermafrodites, de color rosa intens, porpres, liles o blanques que apareixen abans de l’eclosió de les fulles en grups nombrosos

Els plàtans o plataners, els arbres més urbans i un símbol identitari de ciutats i pobles

Els primers plataners d'ombra que van arribar a la ciutat de Barcelona procedien de la Devesa de Girona i es van plantar l'any 1861 a la rambla de Canaletes

Escales de la Font del Mont: itinerari botànic i cultural

Un recorregut que entrellaça natura i història amb vistes privilegiades sobre Barcelona

Antoni Gaudí, l’arquitecte naturalista

L’obra de l'artista, especialment rica en colors, textures i formes orgàniques, se circumscriu al voltant d'un llenguatge arquitectònic que aplega constants referències al món vegetal i animal
spot_img

Sant Gervasi de Cassoles accelera fer irreversible la pacificació abans de les eleccions

El veïnat es mobilitza amb una campanya de suports per evitar que el projecte quedi encallat amb les eleccions municipals

Open Barri a Sarrià i Vallvidrera: programa d’activitats i espais oberts

Les portes obertes amb visites gratuïtes seran el cap de setmana del 27 i 28 de juny

El Putxet recupera la Caseta de Nines

Una restauració íntegra ha permès que la caseta torni a tenir l'aspecte original després d’anys de degradació

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí