Publicitat

La xufla, un tubercle dolç de bon nodriment que és originari d’Egipte

De la xufla els francesos en diuen “castanya de terra”, però on el cultiu té una més gran importància i expansió és a l’Horta de València

spot_img

Publicat el 12.10.2024 5:00

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra

Els estudiosos de la història de l’alimentació han descrit la xufla (llat., Cyperus esculentus) com un tubercle de gust dolç, de molt bon nodriment, originari d’Egipte. Aquest tubercle és molt oliós i la seva grandària, aproximadament, és com la d’un cigró d’un color groguenc per fora i blanc per dins, i s’usa per preparar una beguda molt refrescant i nutritiva anomenada orxata

Publicitat

De la xufla els francesos en diuen “castanya de terra” i la conreen, però on el cultiu de la xufla té una més gran importància i expansió és a l’Horta de València. Allí, en el mes de juny, en començar l’estiu, els hortolans valencians llauren la terra i planten les xufles fent uns muntets de terra que reguen cada quinze dies. En començar la tardor, arribats al mes d’octubre, les xufles ja estan a punt de collir. Una volta arrencades de la terra, les xufles es garbellen i es netegen amb l’aigua de la séquia i hom les posa a eixugar al sol, per destinar-les, en la seva major part, a l’elaboració de la refrescant i nutritiva orxata de xufla. 

Publicitat

Més enllà de la tradicional orxata, aquest tubercle, en temps recents, ha estat elogiat pels dietistes puix que és una font molt rica de vitamines, de minerals (principalment de magnesi, potassi i, també, de ferro, fòsfor i calci), a més de les nombroses propietats antioxidants que gaudeix i que contribueixen a eliminar les toxines. Finalment, les xufles són un bon protector del sistema immunològic, ja que enforteixen el nostre organisme davant l’acció dels virus i bacteris. A l’article vinent us vull parlar, si a Déu plau, sobre la murta i les seves propietats remeieres i gastronòmiques.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins de Sarrià

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Quatre segles de vida caputxina

Fra Valentí Serra ofereix una obra que explica la història de l'orde caputxí a través de les seves experiències i vicissituds, apropant-nos a una realitat religiosa que vetlla i influeix a la nostra societat

L’alfàbrega: propietats i usos

És una planta remeiera molt digestiva i, alhora, és activadora de les vies respiratòries

Les figues: propietats i usos

És una fruita particularment recomanable en moments d’esgotament físic i emocional puix que la seva ingesta estimula la concentració

Els secrets de la cuina caputxina

Fra Valentí Serra de Manresa publica "Missa et mensa. Secrets de la cuina de convent", un volum de caràcter divulgatiu que recull receptes de l'antiguitat
spot_img

Els primers artesans: quan els humans van començar a construir eines?

És amb l’aparició d’Homo habilis —que va viure fa uns 2,4 milions d’anys— quan podem parlar per primera vegada d’una producció sistemàtica d’eines lítiques

Ressenya: “Morir con plantas medicinales”

De la poeta, pintora i cineasta iraniana Atieh Attarzadeh, és la seva primera novel·la que es va convertir en un fenomen de popularitat al seu país, on va arribar a vendre quaranta edicions i ser una de les obres més destacades de la literatura persa contemporània

Flors, colors, fragàncies i pol·linitzadors

L’esclat de la floració a la primavera constitueix un espectacle extraordinari, un festival de formes, colors i fragàncies que magnetitza els nostres sentits. Flors i més flors, un repertori inabastable de “vida extremadament efímera” que desferma grans complicitats amb l’entorn.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]