Publicitat

El martinet de nit, un ocell colonial que s’activa al capvespre i a l’alba

Alguns exemplars ja es queden a hivernar als rius Besòs i Llobregat

spot_img

Publicat el 24.11.2024 6:00

Coneixem els ocells

Enric Capdevila

El martinet de nit (Nycticorax nycticorax) és un ocell de la subfamília dels ardèids, com els bernats, martinets blancs o esplugabous. Amb tots ells comparteix la morfologia del bec, les potes i els dits llargs, i l’hàbitat de zones humides. És un ocells estival escàs, que s’està consolidant com a nidificant, fet que es confirma als censos dels rius Besòs i Llobregat, on alguns exemplars ja es queden a hivernar.

Publicitat

El martinet de nit és un ardèid de mida mitjana, de fins a 65 cm de longitud, amb un plomatge molt característic: esquena i capell negre, galtes i front blanques, i el pit, ventre i laterals grisos; els joves són de color marró amb ratlles terroses. Té un bec gruixut i punxegut, de color verdós a la base i negre a la part superior. Les potes són grogues i s’intensifiquen de color en l’època de reproducció, que es tornen ataronjades, i fins i tot vermelloses. No hi ha dimorfisme sexual, però la femella és més petita. A l’estiu, durant l’època reproductiva, desenvolupen un llarg i distintiu plomall blanc de fins a 24 cm, més curt en les femelles. Un tret diferencial de la seva anatomia són els ulls, amb un iris de color vermell escarlata cridaner i una gran pupila negra.

Publicitat

És un ocell tímid que acostuma a restar immòbil i mig amagat entre les branques dels arbres i arbustos, prop de l’aigua, per passar desapercebut. S’activa al capvespre i a l’alba, que és quan cerca i captura les preses. S’alimenta d’insectes, crustacis, mol·luscs, granotes, aranyes, rèptils, petits rosegadors, ratpenats i ous d’altres espècies. La seva tècnica preferida és estar a l’aguait des de la vorera de l’aigua o des d’una branca baixa, esperant que una presa es posi al seu abast, moment en què l’atrapa amb un ràpid moviment de coll. Té un vol pausat i elegant, amb una silueta compacta, amb la cua curta i les ales relativament curtes i arrodonides; vola amb el coll estirat, a diferència de la resta d’ardèids, que el retreuen.

És un ocell colonial i fa els nius en llocs força variables, fins i tot en els arbres. Quan cria, tant el mascle com la femella poden pescar de dia, fent torns per vigilar els pollets. El seu nom llatí, Nycticorax, prové de nykte, nit, i korax, corb, això està motivat pels seus hàbits crepusculars i nocturns, el plomatge negre i perquè de nit emet un crit molt similar al del corb.

Dita: Ser ocell de nit

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’ànec cullerot, el tercer més nombrós a Catalunya

És un ocell migrador del centre d'Europa, que hiverna a les zones humides litorals

L’ànec blanc, un ocell originari de les poblacions franceses que habita al Delta de l’Ebre

Coneixem els ocells Enric Capdevila L'ànec blanc (Tadorna tadorna) és un ànec de superfície de l'ordre dels anseriformes. Més abundant al Delta de l'Ebre, cria de...

El falciot pàl·lid, un ocell de primavera

A Barcelona se n'acostumen a veure a primera línia de mar, tot i que és més escàs que altres espècies

Com cuidar els ocells a l’hivern?

Tots els animals necessiten unes cures especials mentre hi ha baixes temperatures
spot_img

La defensa de les 9 de Cassoles demana l’absolució durant el judici

El Sindicat d'Habitatge denuncia un "muntatge policial" i assegura que ho "tornarien a fer"

Marta Prevosti: “L’enorme aportació que els romans han fet a la història de la humanitat és el dret”

Prevosti és arqueòloga, investigadora sènior adscrita a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i exvicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

Els secrets de la cuina caputxina

Fra Valentí Serra de Manresa publica "Missa et mensa. Secrets de la cuina de convent", un volum de caràcter divulgatiu que recull receptes de l'antiguitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]