Publicitat

L’equipatge de l’observador sense rumb

spot_img

Publicat el 3.6.2017 16:04

L’art d’Observar

Pau Farràs Ribas

L’article anterior tractava del sentit de l’observar sense rumb, sense objectiu, quelcom necessari per anar més enllà del que és aparent i del que és esperable. Observar així no és gens fàcil i requereix aprenentatge i habituar-s’hi progressivament. No fa gaire, al programa “Amb filosofia” d’Emili Manzano, que va tractar de la mirada, el filòsof Xavier Antich deia precisament que “no hi ha un aprenentatge a mirar com sí que ensenyem a llegir”. Què ens cal per aprendre a mirar?

Publicitat

Com a punt de partida, són importants dues premisses: La primera és que per aprendre a observar, cal comptar amb un grup que ens doni suport. Com que no és una tasca fàcil perquè requereix deixar-se anar i treballar prescindint de guia, d’aprenentatges previs i de la nostra peculiar manera d’organitzar i entendre la realitat, és essencial que hi hagi un grup que ens acompanyi. Fent un símil, podríem dir que si un observador fos un trapezista de circ, el grup seria la xarxa, una xarxa que permetrà que l’observador-trapezista arrisqui a fons i s’entregui. Per altra banda, els observadors són un instrument de coneixement mitjançant el qual el grup podrà explorar una determinada realitat. El grup filtrarà els biaixos personals de l’observador o observadora i detectarà perspectives noves que aportin comprensió. La segona premissa és que per observar ens cal posar en joc un seguit d’actituds i d’habilitats que anirem desenvolupant i afermant a la vegada que anem aprenent i avançant en la nostra capacitat d’observar. Podríem dir que l’equipatge dels observadors es va construint a mesura que aquests fan camí.

Publicitat

Quines són les “eines” de l’equipatge?

Vegem-ne algunes:

1) Per observar cal tenir desig de conèixer, però cal saber renunciar a aquest desig en el moment de posar-nos en joc com a observadors.

2) Cal tenir la capacitat de mantenir la presència en el camp d’observació tot prescindint de les eines de treball habituals i de les teories de referència, sense guió, sense cap tasca assignada —que no sigui la d’observar—, tan sols posant atenció i ajudant-nos dels sentits.

3) Cal disposar de temps per poder observar el canvi i evitar de quedar-nos amb simplificacions.

4) No podem oblidar que quan observem també formem part del context a observar, per tant, hem de procurar mirar cap a tot allò que passa a l’entorn i, a la vegada, reconèixer tot allò que s’esdevé dins nostre. Probablement, algunes de les vivències ens podran obrir portes a la comprensió, bé perquè puguem identificar-les com a vivències que s’interposen al coneixement, bé perquè ens obren noves possibilitats d’exploració.

5) La humilitat és sens dubte una actitud necessària a desenvolupar. En el moment de compartir les observacions en grup, hem d’estar en disposició de reconèixer tant el valor com les limitacions de la nostra mirada personal i subjectiva.

6) Els observadors han de tenir una actitud respectuosa i ètica, cosa que implica que la seva observació ha de ser declarada i no feta d’amagat.

7) També cal tenir importants dosis de paciència i de tolerància, com ara davant la incomoditat del silenci o de la confusió.

És així com, a poc a poc, desenvolupant les “eines” d’aquest equipatge, anirem aprenent a veure què hi ha subjacent al que és manifest —què no havíem vist encara— que ens ofereix alguna clau nova de comprensió. Com deia T. S. Elliot als Quatre Quartets (Editats per Viena en català):

No pararem d’explorar
I el final de la nostra exploració
Serà arribar on vam començar
I conèixer el lloc per primera vegada.

Pau Farràs Ribas, www.nodre.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"
spot_img

Clàudia Sucarrat, veterinària: “No vaig aprendre a llegir fins que em van comprar una enciclopèdia d’animals”

Amb 32 anys, l'exalumna d'Orlandai ja en fa cinc que va obrir La Veterinària de Sarrià: en aquesta entrevista repassa el recorregut fet fins ara i els reptes de futur

La Comunitat de Sant Ildefons enceta un trimestre dedicat a la pau al cor de Galvany

Amb un seguit d'activitats, la Parròquia es reafirma com un punt obert de trobada per a la reflexió i l’esperança

Fotogaleria | La Festa Major de Sarrià, en imatges

Del 3 al 12 d'octubre, la vila viu moments de cultura popular, música, dinars de germanor i per primera vegada, una trobada de vehicles clàssics

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí