El Racó del Veïnat
Anna Solina i Joan Bigues
Fa uns dies que sempre que ens trobem surt el mateix tema: a Sarrià, els joves no tenim espais ni llocs on desenvolupar-nos.
La biblioteca promesa, ai, que ara sembla ser que, per fi, la cosa tira endavant de veritat. Quant haurem d’esperar, però? I la cultura popular? Quan podrà dir “Oh, estimat local nostre, us acollim a tots en un sopar de germanor quan la pandèmia acabi”. Tothom sap que no n’hi ha prou amb un espai per assajar i deixar el material, la cultura popular és cultura i que va molt més enllà d’un parell d’hores a la setmana. I les entitats juvenils i de lleure? Quantes generacions d’infants i educadors fa ja que no tenen espais propis i adequats? Quines estructures tenim el jovent per fer front a la crisi, no només sanitària, de la covid-19?
Quan parlem d’independitzar-nos i veiem els preus dels pisos, posem els límits de la cerca cada cop més lluny, fins al punt de deixar de mirar en el propi barri i acceptar passivament que, malgrat haver viscut sempre aquí i tenir-hi els nostres amics, família i, en el fons, el que ens agrada anomenar llar, hem de marxar. No és que ens agradi posar-nos sentimentals, però costa molt deixar uns carrers que ens han vist créixer. Allò que es diu sempre, no? L’especulació ens ha fet fora, definitivament.
Res més lluny de ser la generació de la desesperança, en tenim molta, en el fons. Els joves creiem en una nova forma de veure el món, d’organitzar-nos, de creure que no només tenim l’ideal de canviar el món sinó el poder de fer-ho.
Necessitem espais, omplir de vida tots els locals que han quedat buits per voler especular-hi, organitzar-nos de forma assembleària, poder-nos reunir la cultura popular, intercanviar idees, perquè portem un nou món als nostres cors i res no farà que ens aturem.
