Opinió
Glòria Vilalta
Sempre he pensat que és una sort que les coses s’acabin. I també que comencin. Cada dia és una nova oportunitat. Pel que sigui. El fet de començar el dia fa que tot pugui ser diferent, que el que va ser ahir no hagi de ser avui, o que ho pugui ser.
Per tal que les coses puguin començar, han de poder acabar. Si el dia no acabés, sovint tindríem dificultats per canviar de xip, per deixar anar allò que no ha anat bé, per reposar les idees, per mirar-ho tot amb uns altres ulls. I també perquè el nostre cos descansi. Poder començar un nou dia dona l’empenta i la il·lusió dels començaments. D’una nova idea, d’un nou projecte, d’una nova oportunitat.
Quan hem tingut un dia positiu, voldríem que el dia no acabés, però segurament, si no acabés, no podríem tenir el record d’aquell dia. Tard o d’hora, aquell benestar o felicitat quedaria oblidat darrere un mal moment. Poder-ho situar en un dia, o època, ens ajuda.
El tot s’acaba tant val per a allò que ens agrada com per al que no. En els dos casos, penso que és positiu. Que s’acabi ens dona una perspectiva de gaudir-ho i valorar-ho, per una banda, i d’alleujament si no ens agrada, per una altra.
La major part de persones que han estat a punt de morir viuen la vida d’una manera diferent. Són més conscients que tot té un final, i que no cal tenir-li por. Això els permet viure amb intensitat la vida i viure-la com un regal. Tenen molt present el valor que té cada dia, cada instant.
Fa poc, va sortir una notícia que deia que en pocs anys es podria arribar científicament a no morir. Em va semblar horrorós. Si no morim, si no deixem que la vida tingui els seus cicles, els seus ritmes, estarem trencant la base de la nostra existència, i anirem en contra de la vida mateixa, que té uns cicles, un començar i un acabar per tornar a començar. Aquest és el ritme de les flors, de les fulles amb les estacions de l’any, de les papallones amb els seus canvis… de tot a la vida.
Vull que la meva vida s’acabi, igual que vull que s’acabi cada dia. M’agrada viure i m’agrada la meva vida, i sé que quan s’acosti el final no em serà fàcil, però tot té un final i està bé que el tingui. D’aquesta manera, agraeixo més l’oportunitat i el regal de cada nou dia. Agraeixo cada nou despertar. També el de cada setmana, mes, i any.
Gràcies per aquest nou dia, per un nou any, gràcies per aquest 2022, gràcies per moltes noves experiències i oportunitats.
Feliç any 2022!
Glòria Vilalta és enginyera en medicina de l’hàbitat, fengshui i benestar personal
