Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

Adeu, Diana

"El teu somriure desprenia bondat i saviesa: eres una dona amb Majúscules", escriu la presidenta de la Fundació Uszheimer per a Malalties Neurodegeneratives

Publicat el 7.3.2020 6:30 · Actualitzat el 17.5.2023 11:31

Gent Gran

Neus Rodríguez, Fundació Uszheimer per a Malalties Neurodegeneratives

Durant aquests últims anys, he tingut l’honor i el privilegi de conèixer-te, de fer molts cafès amb tu. A poc a poc vam començar a parlar de tantes coses que ens unien a les dues: érem cuidadores de les nostres parelles; i així vaig descobrir el gran ésser humà que eres.

Sempre s’ha dit que darrere un gran home hi ha una gran dona. En el teu cas, diria que al costat d’un líder hi havia aquesta dona. Només amb una diferència: tu no eres a l’ombra sinó braç a braç.

Publicitat

Has estat una mare que ha inculcat valors als seus fills. Una filla orgullosa dels seus orígens quan parlaves del teu pare i de la seva aportació a la societat. Vas saber portar amb discreció la vostra vida familiar: això et fa gran, sense ostentacions, sense ser ‘la dona de’, i ara et tocava cuidar aquest home tan estimat per tothom. Ho vas saber fer tan bé com quan ell no patia la malaltia.

L’amor com li posaves l’abric o li tocaves la cara. Quan el veiés, feies que qui hi havia present copsés un sentiment de tendresa. Sempre has sabut que la gent que cuida sense recursos pateix molt més, no tenen hores per cuidar-se… Haviem parlat molt de la soledat del cuidador i de projectes per poder ajudar.

El més preuat per una persona és el temps, i el cuidador el dona. Sempre he cregut que és la prova d’amor més gran que podem donar a qui estimem. Tota la vida del cuidador gira al voltant de la persona a qui cuida. Una tasca dura, però tu amb un somriure ho feies fàcil per transmetre que, amb amor, tot és porta millor. Cada pas enrere ha estat tan digne, tan discret, tan a poc a poc, que el líder continuava intocable.

Amb la teves conviccions i creences et vas involucrar amb la lluita contra l’Alzheimer. Sempre disposada a saber més per poder fer-ho millor si calia. La proximitat, la humilitat i la teva disposició a l’hora de donar suport en algun acte de la nostra Fundació amb la teva presència, ha fet que tot l’equip descobríssim una gran persona, estimada per tots nosaltres. Hem sentit molt la teva pèrdua.

Personalment, vull dir-te que has deixat un llegat molt gran com a DONA i com a cuidadora d’una persona amb Alzheimer. Una esperança que tot no és tan trist si s’estima com tu has estimat: fins al final.

Neus Rodríguez és la presidenta de la Fundació Uszheimer

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La relació amb els records: nostàlgia positiva i terapèutica

Des d’una perspectiva educativa i social, treballar amb retrats i imatges significa donar valor a la història de vida de cada persona

Una mirada des de l’interior de l’Alzheimer

L’acompanyament ha de basar-se en el respecte, la dignitat i l’empatia: reconèixer la seva història de vida i posar el focus en les capacitats preservades és essencial per oferir una atenció més humana

Les mans que cuiden

La baixa valoració del treball de la llar i de les cures no és casual: es construeix en la intersecció de gènere, classe i origen

No hi ha dreceres per cuidar-nos: la salut demana temps

Reflexió sobre la pressa amb què vivim la salut i la importància de la prevenció
spot_img

El Teatre de Sarrià afronta greus problemes de liquiditat després de la gestió dels últims anys i demana ajuda

L'actual president, Joaquim Campanyà, dimiteix després d'un canvi en la programació del centre que ha deixat la tresoreria sense prous fons per pagar factures pendents

Cal·listènia al Parc del Putxet

"El Parc del Putxet és un espai privilegiat per promoure la salut i la vida activa. La comunitat que s'ha creat al voltant de la cal·listènia és un exemple de com els espais públics poden generar convivència, relacions positives i benestar"

El teu mapa vital: com començar a llegir el teu «cel» personal

Només entenent els patrons que ens fan interpretar el món d'una manera o una altra, podrem entendre per què el nostre cos decideix activar certs símptomes

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí