Publicitat

Afers exteriors

spot_img

Publicat el 29.3.2016 9:30

La mirada política

Roger Rosich

Roger_Rossich_20141015_105436El passat febrer, el govern en funcions espanyol va vetar la política exterior del govern de la Generalitat, via Tribunal Constitucional. El departament que dirigeix el conseller Romeva quedava tocat en les formes, però, i en el fons?… On són els límits de la política exterior d’un executiu? Com es posen els barems d’una línia de política diplomàtica d’un govern? Què és i què no és diplomàcia? Els governs de les comunitats autònomes poden impulsar delegacions per atreure el comerç i el turisme, però sense creuar quina ratlla?… La política exterior a debat.

Publicitat

Semblaria que tot allò que servís per promoure un país a l’exterior s’hauria de recolzar, però ep, economia, economia, economia. Res més. Aquesta ha estat la línia del govern de Mariano Rajoy en aquesta llarga legislatura. Bàsicament hem vist una manca de política exterior pel que fa als temes d’alta diplomàcia. Tot s’ha fet més mirant endins que enfora. Sorprenent en el món globalitzat i hiper-veloç en el qual vivim. No es pot perdre pistonada! Semblaria normal que si Cuba s’obrirà comercialment a poc a poc l’Estat espanyol hauria d’apropar-s’hi. No s’hi val a badar. La política en relació a Amèrica Llatina o al Pròxim Orient de l’Espanya de Rajoy ha estat molt fluixa. Tot i comptar amb un ministre d’Exteriors intel·ligent i expert en la matèria, l’acció exterior del ministre José Manuel García-Margallo ha estat deficient en temes diplomàtics. Mentre l’exsuper-ministre d’Exteriors francès Fabius es barallava amb qui fos per liderar la cimera del canvi climàtic a París, a García-Margallo no se li recorda un mot sobre el tema… Les seves prioritats, sorprenentment, han passat més per la política interior que per l’exterior…

Publicitat

Des del gener el primer ministre italià Matteo Renzi ha anat marcant temes de l’agenda política europea: la recuperació econòmica, posar sentit comú al tema dels refugiats, unió bancària europea… Tot això per a Mariano Rajoy ha semblat ser “afers menors”, i no “exteriors”. Espanya, en aquests anys, ha tingut una rellevància europea molt minsa. El president Rajoy sols va tenir presència a Europa quan va ser el bon mesell que va cenyir-se a l’austeritat. Economia i economia; i, tot i això, Espanya es va quedar sense tenir la presidència de l’Eurogrup i amb un comissari europeu dels de segon nivell (un comissari, Arias Cañete, que va ser un dels dos als quals se’ls va estar a punt de vetar per incompatibilitat amb el càrrec).

En realitat, el president del govern espanyol ha estat partidari en tot moment del quietisme en política exterior, però també mantenint càrrecs governamentals (ministres), parlamentaris o de partit gastats i desgastats en els seus llocs, contra tota lògica vigent de regeneració política. Una passivitat total reblada darrerament al no presentar-se a la investidura que com a president sortint i com a líder del primer partit en nombre d’escons semblava que havia d’entomar. O un dontancredisme esfereïdor davant la corrupció, quan quadres i més quadres del seu partit van caient en casos de corrupció, sobretot al País Valencià i a la Comunitat de Madrid. Rajoy, ni immutar-se. No cal dir que a la major part de països europeus avançats sols una quarta part de tot plegat seria més que motiu suficient de dimissió del cap de l’executiu. Però Rajoy ha confós la defensa de la sacra estabilitat amb la posició hieràtica de la quietud, la inacció i la passivitat. Ni política exterior, ni política interior.

Roger Rossich és analista i consultor polític

1400caràcters.wordpress.com

Notícies relacionades

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Viure la geometria

podem viure la geometria de moltes maneres; observant-la en nosaltres i el nostre entorn, gaudint de la bellesa i l’harmonia de les creacions que la utilitzen, i també utilitzant-la en l'àmbit terapèutic

José Luis Lorente i l’AV Bonanova seran reconeguts amb la Medalla d’Honor de Barcelona

Amb unanimitat, tots els grups polítics reconeixen la tasca feta pels dos candidats

Mor el pallasso sarrianenc Claret Papiol

Nascut a Sarrià, va ser un pallasso, actor i pedagog singular

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí