Publicitat

Agrair acabar i començar

L'opinió de Glòria Vilalta sobre els aprenentatges i les oportunitats que venen amb l'inici d'un any nou

Publicat el 24.12.2024 6:00 · Actualitzat el 30.12.2024 9:39

Opinió

Glòria Vilalta

Acaba l’any. Agrair, deixar anar, projectar. Acaba l’any i per sort en comença un altre. Tot acaba, però no tot torna a començar. Crec que ja només això és d’agrair. Tenim l’oportunitat de començar un nou any, una nova etapa. Cada mes, cada setmana, cada dia i cada moment tenim aquesta oportunitat. Tot pot canviar en un instant. Tot. 

L’altre tema és si en som conscients. Costa, i molt. Amb això clar i present, possiblement sovint actuaríem diferent. Si a més a més tinguéssim al cap que encara que moltes coses tornin, mai seran iguals, també gaudiríem més de cada moment.

Publicitat

Acaba el 2024 i comença el 2025. No serà igual, és impossible, però sí que és un nou any, una nova roda, moltes noves oportunitats i experiències.

Què ens portarà? No ho sabem. Però sí que podem decidir tenir una actitud d’agraïment. De tot allò que hem viscut i de tot el que viurem. Ens agradi o no, ens faci mal o no, ho entenguem o no.

El temps, aquest paràmetre que ens ajuda a organitzar-nos i també a relativitzar, ens permet mirar enrere i analitzar les experiències del passat. Sovint, una experiència que ens va fer mal -com pot ser un acomiadament o una malaltia-, al cap d’uns anys la podem mirar i agrair, perquè gràcies a aquell fet, hem tingut una transformació o com a mínim un aprenentatge

Podem també agrair tot el que ja tenim o hem experimentat. Diuen “es de buen nacido ser agradecido”, però és que agrair també ens porta alegria i, a més a més,  la vida entén que en vols més, i te’n dona més. 

Fer un repàs de l’any ajuda molt a agrair i a preparar el següent. 

Podem també fer un repàs de la nostra llar. Veure tot el que agraïm i tot el que després d’agrair podem deixar anar. Així fem que hi hagi espai perquè l’energia / la vida flueixi amb facilitat i ens porti nous regals.

Feliç any nou!

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Mirar a l’inrevés

"Fer sempre el mateix pot fer que deixem de descobrir coses noves, d’observar altres entorns, d’obrir-nos al desconegut. Canviar de camí o qualsevol altre canvi ens ajuden a obrir la ment": l'opinió de Glòria Vilalta

La intimitat

"Quan algú m’obre les portes, considero que està fent un acte de confiança; m’obre les portes també al seu món intern, a la seva intimitat", l'opinió de Glòria Vilalta

Crida de Radars per recuperar voluntaris i combatre la soledat de la gent gran a Sant Gervasi

El projecte comunitari treballa per reconnectar les persones grans amb el barri i trencar la soledat no desitjada

El que amaguen els calaixos

"L’instint de supervivència és tan fort, que sovint deixa coses amagades en algun lloc perquè no estem preparats per veure-les i enfrontar-nos-hi": l'opinió de Glòria Vilalta
spot_img

Berta Cusó plasma l’extraordinària història del Circ Cric en un còmic

L’autora presenta a la Biblioteca de Sarrià L’extraordinària història del Circ Cric, un llibre que recorre els orígens, la trajectòria i l’esperit del projecte impulsat per Tortell Poltrona i Montse Trias

Òmnium Cultural Sarrià – Sant Gervasi renova la junta i fixa els objectius per a aquest any

El nou equip, presidit per Jaume Prat, es marca com a objectius reforçar la presència de l'entitat al districte amb activitats culturals, projectes de cohesió social i la participació en les festes majors i la Flama del Canigó

‘El més petit de tots’, un documental sobre les colònies infantils de la Guerra Civil, es presentarà als centres cívics Vázquez Montalbán i Vil·la...

El curtmetratge, realitzat per les periodistes Ana Rubió —redactora d’El Jardí— i Paula Padilla, recupera la memòria dels infants refugiats durant el conflicte

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí