Cultura
Sandra Palau
“Més enllà de les paraules
Més enllà del que et puc dir.
Vull sentir-te
Vull portar-te
Més enllà”
Aquesta melodia de Pep Sala m’acompanya abans d’emprendre l’aventura amb Carles Monsó… Un escriptor del barri, que després de publicar i guanyar concursos literaris de relats, ha escrit la seva primera novel·la. Más allá de Kara, editada per La vocal de lis, és una història èpica que ja ha exhaurit la segona edició.
I de sobte, entre la bellesa de La Tamarita, no puc evitar percebre una sorprenent olor de mar. I ara sí, embriagada per aquesta màgia, m’abraça un agradable fred siberià que em convida i em porta Més enllà. Sí, Más allá de Kara…
Per què Sibèria?
Primer vaig escriure el relat. I em vaig inspirar en Sibèria perquè sempre m’ha agradat la literatura russa… i després d’escriure el relat vaig viatjar a Rússia i em va captivar.
Així que ‘Más allà de Kara’ és l’extensió del relat…
Exacte. Vaig voler convertir aquella història breu en una novel·la.
I gràcies a això molts sabem de l’existència del Mar de Kara…
Sí, és un mar enorme que quasi ningú sap que existeix… Un dia el vaig veure en un mapa i vaig pensar que era la millor ubicació per ambientar una història.
Una història èpica…
Sí, podríem dir que narra dues èpiques…
Dos viatges.
Correcte. Un viatge és més tangible, gira entorn d’una persecució d’un animal desconegut. En canvi, l’altre, és una èpica interna, un viatge introspectiu d’un personatge obscur…
Alexey Domitrievsky
Sí, un mariner que ha viscut tota la vida en un ambient molt hostil. La novel·la està narrada en present amb flashbacks, així que són dos personatges en un. El vell i el jove Alexey. Dos personatges que no tenen res a veure l’un amb l’altre.
Crec que la novel·la que estàs escrivint ara també és l’extensió d’un relat…
Sí. És una història detectivesca ambientada als anys 20 a Nova York…
Sona molt bé… Quan vas començar a escriure? De petit ja volies ser escriptor?
Sí, vaig crear l’hàbit des de petit i s’ha convertit en una necessitat. M’agrada crear històries atractives i treballar molt l’estructura a nivell estètic.
I amb l’experiència d’ara… Quin consell li donaries a aquell nen que començava a escriure relats?
Començar a escriure abans. Vull dir a escriure amb l’objectiu de publicar.
El darrer llibre que t’ha emocionat és…
Me’l vaig llegir fa un parell d’anys i em va captivar… Kokoro, de Natsume Soseki. “Kokoro” significa cor en japonès. La història parla d’una amistat intergeneracional entre un jove i un vell. El vell narra un secret que no li ha explicat mai a ningú…
I per acabar… Quin superpoder t’agradaria tenir?
Teletransportar-me. M’agrada molt viatjar, així que m’estalviaria tant de temps…
