El Llibre del Veí
Sandra Palau
Tots els llibres tenen una olor característica, aquell aroma subtil que evoca un vincle amb el lector que va més enllà de les paraules… De què fa olor la poesia?
Abans ens educaven a percebre aquesta composició literària des d’una olor tan intel·ligible que provocava rebuig… El poeta, Salva Soler, ens ajuda a destruir vells mites, a identificar-nos amb la bellesa de la senzillesa dels seus versos, a captivar-nos amb la melodia de les imatges…
I és que ja fa anys que ens convida descobrir-lo des de l’escenari, a través de la música, del teatre, de la poesia oral… i ara, gràcies a l’essència d’aquest art i a la necessitat de plasmar totes les emocions compartides, ha nascut Aire de globo, el seu primer llibre, que ja ha exhaurit la segona edició.
I aquí estic, embriagada per l’olor dels poemes, del ritme… de la màgia.
La màgia de la poesia és…
Crec que és quelcom que tenim tots de manera intrínseca. La capacitat de veure amb els nostres ulls una alternativa a la realitat. Que tot sigui el que tu vulguis que sigui… amb el teu sentiment, el teu llenguatge… Cada visió és única i especial, aquesta és la màgia.
Amb la teva poesia aconsegueixes fer més proper el que sempre ha semblat elitista…
Intento cercar imatges que no siguin complicades. Barrejo diferents estils, rima, sense rima, prosa… L’objectiu és que la persona que ho rebi es senti com un castell de focs artificials i trenqui els prejudicis que pugui tenir…
I vas als instituts a compartir aquesta poesia contemporània…
Sí, sempre faig la mateixa pregunta. A no li agrada la poesia? El 80 % aixeca el braç… Em diuen que no l’entenen, que és avorrida… Però quan descobreixen que ells també són capaços d’escriure el que senten, i ho poden compartir, amb el seu llenguatge propi… això és màgic.
Adolescents de diferents parts del món han estudiat la teva poesia…
Fins i tot existeix una classe d’un institut de la Bretanya Francesa que es diu Salva Soler! (riu)
“Escrivia per necessitat de fugir de la realitat o de generar una realitat alternativa”
Que bonic… Recordes el moment que vas decidir ser poeta?
Crec que ho vaig descobrir fa poc… Jo escrivia per necessitat. Necessitat de fugir de la realitat, o de generar una realitat alternativa… Recordo el moment que vaig tenir clar que em dedicaria a l’art… Portava deu anys fent de cambrer i estava perdut, no m’atrevia a fer el canvi. Un dia em vaig decidir i vaig començar els meus estudis de cant a l’escola Eòlia. Volia aprendre a convertir els meus poemes en cançons, i cantar-los.
Què és el que t’agrada menys de la teva professió?
Els egos. Haver de compartir molts moments amb persones que no m’aporten res.
Si et poguessis retrobar amb el Salva que estudiava a l’escola Eòlia… Quin consell li donaries?
Toca de peus a terra… No siguis tan romàntic, tan idealista… Tens talent, però t’has de centrar.
A qui admires?
A qualsevol artista que pren la decisió, que s’ha atrevit a sortir del camí establert apostant al 100 %. Perquè aleshores, quan el llegeixo, me n’adono que són veritats, i això és el que vull, m’agrada llegir veritats, que les paraules siguin reals… Alguna vegada he llegit coses meravelloses però he conegut l’autor…
I no heu connectat…
No, és que potser sóc molt extrem en això, però no suporto els discursos falsos.
“Tenia la necessitat de plasmar en un paper tot el que feia a l’escenari”
‘Aire de globo’ està ple de veritats…
Sí, tenia la necessitat de plasmar en un paper tot el que feia a l’escenari… És molt eclèctic, hi trobem humor, espiritualitat, amor, desamor… A més a més cada poema té el seu codi QR, i així tothom pot veure el vídeo i recuperar la sensació que ha viscut en els meus recitals.
Algun escriptor, poeta… que t’hagi marcat especialment?
M’agrada molt Octavio Paz, Lorca… Però algú que realment m’hagi marcat és Silvio Rodriguez. Em va canviar la visió que tenia de la poesia.
El darrer llibre que t’ha emocionat?
M’agrada llegir de tant en tant L’art d’estimar, d’Erich Fromm. I em segueix emocionant… (aprofito per regalar-li ‘Grans Èxits’ de Ramon Monton, editat per La vocal de lis. També hi ha elements d’amor… Contes romàntics, absurds, de denúncia… I sí, sense oblidar-nos de la POESIA)
Què t’indigna?
La falta d’empatia. Per a mi tot es redueix a això, a la capacitat de posar-te a la pell de l’altre.
La paraula que no et cansaries mai d’escriure és…
Bellesa
“M’encanta la sensació de llevar-me pel matí, agafar el diari i llegir-lo acompanyat d’un cafè amb llet”
El títol de la teva biografia seria…
L’art de sobreviure.
Quin superpoder t’agradaria tenir?
La capacitat de teletransportar-me.
Molts em diuen “poder volar”
Ah, doncs jo volar no perquè tinc vertigen, així que he de trobar altres camins per desplaçar-me… (riu)
El millor moment del dia és…
M’encanta la sensació de llevar-me pel matí, agafar el diari i llegir-lo acompanyat d’un cafè amb llet.
