El Llibre del Veí
Sandra Palau
Avui el Turó Park té més llum que mai, avui el verd és molt verd… I és que amb la Tanit tot és intens, tot és genuí. Intento apropar-me molt a ella intentant contagiar-me de la seva energia, de la seva valentia, de les ganes de VIURE, amb totes les lletres, amb tota la passió que desprèn la seva essència…
A veces puta y otras maravillosa, aquest és el títol del seu primer llibre, una frase que resumeix molt bé la historia d’aquesta lluitadora… Tanit Tubau narra les seves vivències amb un to irònic, on l’emoció, el drama, l’humor, la ràbia… s’entrellacen per aferrar-se a la VIDA. Als nou anys li van diagnosticar la malaltia de Crohn, així que des de ben petita va haver d’assumir que tenia un volcà a dins, i ja des d’aleshores va ser conscient que la seva ruta seria “A veces puta…”I aquesta força l’ha dut fins aquí… A part de ser una súper guerrera és una escriptora amb quatre llibres publicats. Ara em parla de Las novias de mi padre, una divertida novel·la editada per La vocal de lis. I mentrestant segueixo captivada admirant cadascun dels somriures que dibuixa el seu rostre…
Què és allò que encara no t’han preguntat i t’agradaria contestar?
Qualsevol pregunta que es pugui contestar allò de: “Me encanta que me hagas esta pregunta”. I quedar-te tan ample.
Què és per a tu la màgia de l’escriptura?
Ho és TOT i espero que sempre ho sigui.
Quina és la paraula que no et cansaries mai d’escriure?
Vida.
a la botiga en línia:
www.lavocaldelis.com
Què ens expliquen Las novias de mi padre?
Las novias de mi padre parla de les més de 7 parelles que té el pare de les protagonistes després de divorciar-se. A cadascuna d’elles li acaben posant un sobrenom, com ara: La Rusa, La Poligonera, La Bruja, La Barbie…
Cap d’aquestes nòvies dura massa, doncs sempre succeeix algun “accident” que les fa desaparèixer de les seves vides ràpidament. La Diana, la filla gran d’aquest particular Casanova, narra aquestes aventures en primera persona. L’humor i la bogeria estan més que garantits!
L’amor idiotitza?
Totalment. Però sempre és millor donar la culpa a l´amor, que no ser idiota perquè si.
Amb quina de totes aquestes “nòvies” t’aniries a sopar? I per què?
Segurament que La Pastelera seria la nòvia amb la que podria tenir un sopar més tranquil i sensat. Amb “La Loca” no em prendria ni un cafè, podria acabar tirant-me la tassa al cap. “La Barbie” em crea força curiositat, però la conversa brillaria per la seva absència… El que si tinc claríssim és amb qui aniria de copes i de festa: amb “La Poligonera”!!!
Si poguessis tornar enrere i parlar amb la Tanit de 9 anys… Quin consell li donaries?
Més que un consell serien ànims: li diria que tot sortirà bé i que no ho dic per dir, que és la veritat, que encara que en aquests moments no vegi la llum al final del túnel existeix, i aquesta llum mai s’apagarà!
Si et dic “A veces puta”, tu em dius…
Y OTRAS MARAVILLOSA!!!
Podrem gaudir d’una segona part d’aquesta “maravillosa” història?
A veces puta y otras maravillosa es mereix una segona part sí o sí! Doncs les critiques que m’han arribat m’han emocionat tant que necessito escriure una continuació… Però, al ser un llibre autobiogràfic haurem d’esperar a que em passin més coses dignes de compartir (però aquesta vegada només penso viure coses bones, eh!)
Quin súperpoder t’agradaria tenir?
Al ser escriptora i curiosa, m’encantaria ser invisible per poder estar en mil i un racons sense que ningú ho sabés i assabentar-me de tot! Però quan estic cansada i em fan mal els peus penso més en teletransportar-me. Encara que poder acabar amb tots els mals del món seria més útil per a tots… (això m’ha quedat molt de Miss Univers, però ja saps que això de plantar cara a les malalties m’encanta!).
