El llibre del veí
Sandra Palau
Passejant per Sant Gervasi me n’adono de tot el que cap en una mirada, passant per totes les seves formes i tonalitats, resseguint tots els seus secrets… Marta Nadal, professional que es dedica a l’autoconeixement, veïna i enamorada del barri, em convida a endinsar-me al “seu” Sant Gervasi.
El Sant Gervasi de la Marta és el barri de la constant transformació i adaptació, un barri amb un passat on el glamur vestia el neuràlgic “Tuset street”, un barri oníric, on els somnis es fan realitat, on Marta Nadal ha pogut assolir la seva vocació, ajudant a facilitar les eines que necessitem per descobrir la nostra essència, per desvetllar i conèixer la millor versió de nosaltres mateixos (visagemorfo.com). I és que Marta Nadal, subtilment i en silenci, analitza a poc a poc cada racó del meu rostre, en sóc conscient i aplaudeixo per dins mentre em perdo en la melodia de les seves paraules. I per seguir submergida en l’emoció que transmet em recomana Una forma de mirar, d’Andrea Ambrosini, editat per La vocal de lis. Un llibre de to humil que reflecteix l’autoconeixement en totes les seves vessants… I seguim amb el joc de mirades…
No sabem mirar?
Doncs no gaire… les presses del nostre dia a dia no ens ajuden a “mirar”, habitualment tenim predisposició a anar amb el “pilot automàtic” posat i a “veure” en lloc de “mirar” com bé explica l’autor; “mirar” et permet ser conscient d’allò que fas, que dius, que desitges… És aquella funció visual que va més enllà i et permet posar consciència que no és poc!
Com definiries la teva professió?
Apassionant perquè estic en contacte directe amb persones, enriquidora perquè de cada persona aprenc coses molt interessants, gratificant perquè puc compartir coneixements i el més important, és una professió d’ajuda que té un retorn emocional molt bonic ja que puc col·laborar a un món millor.
El llibre Una forma de mirar convida a…
Pensar, reflexionar, i entendre que si mires poses consciència, i que l’autoconeixement és la clau per una vida més segura, gratificant i feliç; i al ser un llibre escrit per un pare a les seves filles corrobora sobretot que, quan ets mare o pare, comunicar-te, educar i estimar als fills esdevé un projecte de vida sense fi meravellós.
Què ha de tenir un rostre per captivar-te?
Per a mi tots els rostres són originals, únics i tots em captiven, cada cervell és únic, cada rostre és irrepetible, cada persona és única i cada personalitat també. Quan estudio un rostre mai el jutjo només el comprenc, l’estudi em permet entendre el seu talent, potenciar els seus punts forts i atendre els seus punts perfectibles, no em diguis que no et captiva! (riu)
(totalment captivada) Quina és la frase que no et cansaries mai de llegir?
“Fes de la teva vocació la teva professió”. Ja sabem que no hi ha edat però quan abans descobreixis la teva vocació abans podràs fer la teva professió i abans t’aniran millor les coses, per això l’autoconeixement és tant important.
De quin color seria el teu llibre ideal?
Després d’haver llegit aquest profund llibre que m’ha fet pensar moltes coses, m’afegeixo a no tenir prejudicis!! per tant, qualsevol color pot ser el del meu llibre ideal, cada color és tan singular com pot ser la vida d’una persona.
A quin personatge literari li faries un estudi d’autoconeixement /morfopsicològic?
Uff… En tinc molts! Ara mateix em bé al cap un clàssic: Penélope, de l’Odissea d’Homer, per la seva intel·ligència, fidelitat, bellesa, actituds i aptituds en general… segur que fer el seu estudi seria molt interessant!
Quin grup et defineix millor?
1. Els que dobleguen les pàgines
2. Els que utilitzen el punt de llibre.
3. Els que prefereixen emprar la solapa de la portada.
La 2. Els que utilitzen el punt de llibre.
