Nutrició
Anna Vilarrasa
L’anèmia és una condició de salut que es caracteritza per nivells d’hemoglobina baixos. Això es tradueix en una capacitat reduïda de transportar oxigen en la sang. Com a resultat, poden aparèixer cansament, debilitat, desànim i falta d’oxigen, segons la gravetat.
Existeixen diferents tipus d’anèmia, entre les quals la més freqüent sol ser l’anèmia per dèficit de ferro (o ferropènica). Aquesta es produeix quan les reserves corporals de ferro disminueixen. El descens pot ser degut a diferents motius:
– Ingesta per sota dels mínims diaris recomanats.
– Demanda elevada en moments puntuals de la vida.
– Pèrdua excessiva de glòbuls vermells.
– Problemes d’absorció.
Hi ha persones que tenen un risc més alt de patir-la. Per exemple, quan es prenen determinats medicaments i en el cas dels bebès, els adolescents o les dones en edat fèrtil (en l’embaràs les necessitats són més altes i amb les menstruacions abundants es perd molta sang).
Alimentar-se per augmentar el ferro
Quan es diagnostica una anèmia per dèficit de ferro, la manera de corregir-la sol ser a través dels suplements. És necessari consultar amb l’equip mèdic si se sospita que hi pot haver falta de ferro o si es presenta algun dels seus símptomes. I seguir sempre les recomanacions sobre el tractament.
Mitjançant la dieta es pot aportar la quantitat necessària de ferro i facilitar-ne l’absorció. Això és interessant tant per a la prevenció com per la millora dels dèficits lleus que no requereixen tractament.
Entre les principals fonts podem destacar les següents:
– Ferro hemo: són les que es troben en aliments d’origen animal i que ofereixen una millor assimilació. Per exemple: pollastre, vedella, porc, bou, peix, calamar, seitó, gamba, escopinya, musclo o ou.
– Ferro no hemo: en els aliments vegetals. En aquest gran grup també n’hi ha una gran varietat i es troben molts presents en la dieta de moltes persones. Tot i això, l’organisme l’aprofita pitjor. Com a exemples trobem: llegum, tofu, pinyó, festuc, pipa de gira-sol, espinac, bleda, mongeta verda, rovelló, dàtil i orellana d’albercoc.
Hem de tenir en compte que amb la dieta no només podem aportar ferro sinó també millorar-ne o disminuir-ne l’absorció. La vitamina C és, segurament, el més conegut de tots els facilitadors. Per això, és positiu consumir els aliments que aporten ferro no hemo junt amb els que tenen vitamina C (pebrot vermell, bròquil, pinya, kiwi, maduixes, papaia o taronges). Aquest tipus de ferro no hemo també s’aprofita millor quan es combina amb la carn. Però aquest truc no és útil en les dietes veganes.
Per últim, també pot ser interessant separar la ingesta de te i cafè dels menjars principals. En aquestes dues plantes es troben alguns components que tenen un efecte inhibidor de l’assimilació. Altres especialistes també recomanen menjar llet, formatge i iogurts entre àpats, o evitar-los quan es mengen aliments molt rics en ferro.
