©BCQ arquitectura barcelona

Cultura

Maria Antònia Font

El 19 de juny de 2014 va ser un dia històric: a l’Estat espanyol començava el regnat de Felipe VI, i al barri de Sant Gervasi de Barcelona s’inaugurava una de les joies de la nostra corona. Em refereixo, en efecte, a la nostra biblioteca, plena de vida i encara pubilla, que porta el nom d’un poeta que va viure els darrers dotze anys de la seva vida a Sant Gervasi: Joan Maragall. Amb motiu d’aquest primer lustre, a El Jardí no ens podíem estar d’entrevistar Angelina Cabré, la directora d’aquest equipament.

La Biblioteca de Sant Gervasi fa 5 anys. Quin balanç fas respecte a les vostres expectatives de partida i a la resposta del veïnat?

El balanç és molt positiu. Pel que fa al fons, vam començar amb uns 35.000 llibres i ara ja en tenim uns 55.000; en aquest aspecte, fins i tot hem crescut una mica més del que ens tocaria, potser. I hem tingut temps de fer esporgada de revistes i guies de viatge que havien quedat desfasats. Quant a la temàtica dels llibres, la preponderància de la novel·la és indiscutible: és el que té més sortida. En aquest aspecte ens ha beneficiat molt la donació d’Isabel Núñez, que tenim des del començament. També hem anat apostant per temes més concrets: els principals són famílies, idiomes i oposicions. Els llibres infantils, sobretot per a nens de fins a 8 anys, tenen molt èxit; i la novel·la juvenil déu-n’hi-do també. En canvi, l’aposta pel còmic no ens ha funcionat.

Que estrany, perquè en altres biblioteques el còmic té molta sortida…

Sí, i de fet hi ha lectors que ens han dit que tenim una bona col·lecció. A l’equip hi ha una persona prou entesa en còmics però va acabar admetent que potser no calia invertir-hi tant, però aquí no se’n llegeixen gaires.

“Comprem molts llibres d’idiomes i rebem moltes visites escolars”

En tot cas, sembla que es nota que es tracta d’un barri amb molts centres educatius…

Sí, sí. Però també tenim gent gran que llegeix molt, i que llegeix poesia i teatre. Segurament també ens podem distingir en aquest aspecte: el nivell formatiu dels lectors.

Entenc que heu mirat de treure’n partit.

I tant! Comprem molts llibres d’idiomes i rebem moltes visites escolars. El curs que ve treballarem amb el centre de formació d’adults Rius i Taulet  i amb el Centre de Normalització Lingüística. D’altra banda, cal dir que la biblioteca va néixer sense especialització, i ara estem especialitzats en llibre i lectura. Ara estem preparant un projecte, biblioLab, en què tractem un mateix tema des de diversos àmbits, com ara l’empresarial i l’universitari. Això ens dona peu a aprofitar l’espai multimèdia, en el qual hem punxat una mica.

Què ha fallat en l’espai multimèdia?

Suposo que l’extensió dels telèfons intel·ligents i de les tauletes en gent de totes les edats. Com a Antena Cibernàrium teníem unes expectatives molt elevades, però haurem de mirar quina formació oferim a partir de l’octubre, quan deixarem de ser Antena.

“Ens falta temps i mans per treballar en projectes ambiciosos fora de l’horari d’obertura al públic”

En què consisteix ser Antena Cibernàrium?

Es tracta d’unes càpsules formatives breus, amb set itineraris. Els inicials tenien èxit, però a mesura que pujava la dificultat disminuïa la quantitat d’inscripcions.

Bibliocurts, en canvi, sembla que ha tingut empenta

Hi hem estat quatre anys, sí, però ara ho hem hagut de deixar perquè les persones que ho gestionaven hi havien de dedicar moltes hores extra. Ens falta temps i ens falten mans per treballar en projectes ambiciosos fora de l’horari d’obertura al públic. Obrim 50 hores i mitja a la setmana…

“El Consorci de Biblioteques no ha buscat fórmules perquè la distribució del personal faciliti la conciliació”

Justament et volia preguntar per les reivindicacions del col·lectiu bibliotecari. Heu fet vaga parcial dos dilluns per reclamar millores laborals. Al marge de les demandes generals, que són les que s’han estès més, què demaneu en el cas concret de la Biblioteca de Sant Gervasi-Joan Maragall?

Bé, en el cas de la nostra biblioteca som deu persones i només dues amb plaça: hi ha gent que després de més de deu anys encara és interina, i això genera un malestar claríssim. Una altra queixa que tenim és que el Consorci de Biblioteques no ha buscat fórmules perquè la distribució del personal faciliti la conciliació.

Amb més bibliotecaris en plantilla desapareixerien aquests problemes?

En el nostre cas, sí. En canvi, he de dir que el Districte cobreix molt bé les nostres activitats; en aquest aspecte més aviat ens adherim a la reivindicació de ciutat. Això sí, quan tenim una avaria, costa molt que vinguin a arreglar-la.

També reclameu horaris més raonables…

Hem de mirar de trobar uns horaris d’obertura que s’acostin més als europeus. Ara la Generalitat impulsa que el 2025 els equipaments tanquin a les 20 h, i els CAPs ja ho fan. Podríem obrir potser a les 9 h. El que és evident els que els horaris actuals són com antics. En aquest barri, també passa que a l’agost som l’únic equipament públic que està obert: ningú més obre. No estem parlant de tancar però sí, potser, de no obrir els dissabtes dematí al mes d’agost.

Aleshores, si per motius laborals, econòmics o de salut, un veí de Sant Gervasi no marxa de Barcelona, on pot anar?

No estem dient de tancar, sinó de tancar els dissabtes. En una època en què la majoria de gent fa vacances, els suplents que tenim són pocs i amb poca experiència: l’esforç és molt gran. Aquestes quatre hores de dissabte es podrien recol·locar entre setmana.

“Al llarg d’aquests 5 anys hem fet molts carnets i la resposta dels veïns a l’equipament ha estat molt positiva”

Per acabar, en 5 anys deveu haver viscut moltes anècdotes. Voldria que ens en ressaltessis una de bona i una de dolenta.

Ai, ara m’agafes una mica de sorpresa (pensa). De bona, mira, els usuaris que quan ve Nadal ens porten una capsa de bombons per agrair-nos la feina (a l’equip, eh, no a la directora!), o ara que fa cinc anys una persona ens ha portat dues ampolles de cava. La gent és molt agraïda, cosa que en una feina de cara al públic omple molt. I una anècdota dolenta…? No me’n ve cap…

I si et dono dues paraules clau: exàmens i espai?

Sí, són èpoques complicades, les d’exàmens: els estudiants en general no acaben d’entendre que les taules són les que hi ha. I surten a fumar o al que sigui però deixen les coses… També hi ha hagut algun furt a la biblioteca: la gent és molt confiada, i s’hi troba tan a gust que s’ho prenen com un oasi, com si no fos la vida real. Aleshores és quan desapareixen mòbils i sí, la biblioteca també és com el metro. Per d’anècdotes negatives en concret… cap.

Voldries afegir res?

Vull donar les gràcies a la gent: al llarg d’aquests 5 anys hem fet molts carnets i la resposta dels veïns a l’equipament ha estat molt positiva. I nosaltres, que estem molt contents de treballar aquí, hem procurat satisfer les necessitats dels nostres usuaris tan bé com hem sabut. I ho continuarem fent.

Per molts anys, doncs, a la biblioteca de Sant Gervasi-Joan Maragall. Mentre esperem que li neixin germanets a la resta del districte, i també després, treballadors i veïns en seguirem gaudint.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here