Publicitat

Arrop de saüc

La flor del saüc és un excel·lent depuratiu i un eficaç antigripal

spot_img

Publicat el 26.6.2020 6:00

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra de Manresa

Saüc (llat., Sambucus nigra) és un mot que prové del llatí Sambucus, derivat d’un terme grec molt arcaic –Sambuke– que era el nom d’un instrument musical fet amb les branques buides d’aquest arbre que a casa nostra és conegut, popularment, com el Bon arbre. La flor del saüc és un excel·lent depuratiu i un eficaç antigripal i, sobretot, un poderós febrífug de llarga i reconeguda tradició que ha estat utilitzat per la medicina popular des de l’Edat de Pedra. Les fulles seves són laxants i cicatritzants, i la flor regularitza la tensió i, també, és molt bona per curar la bronquitis i per calmar la tos; mentre que l’escorça del saüquer és antireumàtica i les baies s’usen per a fer una mena de xampany molt refrescant i digestiu. La flor de saüc amb draps calents se solia posar després de cada untura feta amb l’ungüent pairal per a fondre golls.

Publicitat

Sobretot, la flor del saüc, que és molt apta per a fer col·liris oculars, se solia collir i beneir per la festa del naixement de Sant Joan Baptista. En temps d’estiu, l’aigua de la flor de saüc refresca els budells i l’estómac. En la tradició remeiera dels caputxins, un antic receptari assenyalava que “les fulles fresques del saüch en infusió de tres grams per porró d’aigua fan suar y calmen la tos. Els perfums de les flors curen les erisipeles” (APCC, Terapèutica Antiga, s. f.).

Publicitat

Els antics frares, a propòsit de les virtuts del saüc, assenyalaren que “una cucharada de bayas hervidas en azúcar, agitadas en un vaso de agua, limpia el estómago y la orina. Las flores y hojas son un excelente depurativo y sudorífico y calman la tos. Los vapores de sus flores son un excelente remedio contra las erisipelas. Las bayas secas, tomadas en infusión, prestan muy buen servicio en las diarreas” (BHC, Pócimas de capuchino, 69-70). Poc temps abans de la supressió de la vida religiosa decretada el juliol de 1835, s’escriví aquesta recepta que us transcric per elaborar un arrop de saüc amb “una libra de jugo maduro y dos libras de miel. Se cuece en una olla nueva de barro hasta que el líquido toma consistencia de jarabe y después se cuela. Y es éste arrope muy útil para hidrópicos e ictéricos, dado que promueve poderosamente el sudor” (APCC, Recetario, s. f.). A l’article vinent us parlaré, si Déu vol, sobre la verdolaga i les seves nombroses propietats gastronòmiques i remeieres.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Una guia per temps de bolets

Josep Maria Vidal i Fina Comas publiquen un llibre sobre 25 bolets, la seva descripció, qualitats i com cuinar-los

Els gínjols: curiositats i usos medicinals

D'on ve l'expressió "més content que un gínjol?"

Quatre segles de vida caputxina

Fra Valentí Serra ofereix una obra que explica la història de l'orde caputxí a través de les seves experiències i vicissituds, apropant-nos a una realitat religiosa que vetlla i influeix a la nostra societat

L’alfàbrega: propietats i usos

És una planta remeiera molt digestiva i, alhora, és activadora de les vies respiratòries
spot_img

Una guia per temps de bolets

Josep Maria Vidal i Fina Comas publiquen un llibre sobre 25 bolets, la seva descripció, qualitats i com cuinar-los

Curiositats i història del carrer de Francolí

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues

Adrià Plazas ja és a Barcelona: així l’han rebut després d’estar detingut a Israel

L'activista del Sindicat d'Habitatge de Cassoles, que va estar embarcat en els vaixells de la Flotilla, rep l'escalf de 400 persones a l'aeroport del Prat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí