Publicitatspot_img
Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

El Teatre La Gleva torna a programar ‘Así empezó la guerra’

Un text que resumeix amb humilitat i bellesa el contracte entre artista i públic que s'estableix en una sala de teatre

Publicat el 25.3.2019 17:00 · Actualitzat el 26.3.2019 9:08

Cultura

El Jardí

La segona meitat de març el Teatre La Gleva ha tornat a programar Así empezó la guerra, un muntatge de la companyia La Chacha del Rey —en residència al teatre del Farró—, que ja havien programat el juny de l’any passat.

És una obra de dos intèrprets que funciona a base de monòlegs: el de l’assistent, l’Eduard Tudela, que ens obre la porta de la sala i la dona, la Laia Alberch, que ve a desfogar-se al ring. Tots dos són com les dues cares d’una mateixa moneda, dos personatges que ens parlen de l’angoixa existencial. Ella des d’una perspectiva mental, intensa i a la recerca de respostes, i ell des de la quotidianitat i la senzillesa. Dues formes d’enfrontar-se al buit, com ens explica Alberch en el seu primer monòleg, on parla de la posició del creador i de les expectatives dels espectadors, un text que resumeix amb humilitat i bellesa el contracte entre artista i públic que s’estableix en una sala de teatre.

Publicitat

L’obra és provocativa i interpel·la directament a l’espectador que, en alguns moments pot sentir-se incòmode. Però mai indiferent davant un muntatge fet per gent jove però amb maduresa com a actors.

Un encert més del Teatre de la Gleva que sap compaginar obres de creadors consolidats amb altres de companyies joves que necessiten espais on donar-se a conèixer. A l’abril es presenta Dolç, un text i direcció de Roger Peña, amb la interpretació de Malcom McCarthy, Neus Pàmies, Laia Alberch (que repeteix) i Ivet Zamora. Es presentarà de dimecres a diumenge entre el 3 i el 21 d’abril:

Aquesta setmana, de dimecres a diumenge, encara es pot veure Así empezó la guerra.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

spot_img

El primer fruit

"Ens sembla que d’un dia a un altre no hi ha canvis, però sí que n’hi ha. Sempre n’hi ha. Fins que un dia, ens adonem que ja no som qui érem fa un temps": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí