Publicitat

Barrachina Ramoneda

Publicat el 17.3.2015 20:29 · Actualitzat el 19.2.2016 15:56

arts i lletres

Jesús Mestre

El matrimoni Barrachina Ramoneda viuen en un confortable pis de la part alta del carrer Balmes des de l’any 1975. Abans, des dels anys seixanta, havien viscut a la República Argentina, de manera que coneixen Sant Gervasi des de fa molt de temps i s’estimen molt el barri. En destaquen la tranquil·litat que si respira els diumenges al matí, on no se sent gairebé res i pots anar saludant amb calma els veïns que et creues tot anant al forn, al quiosc o a la cafeteria més propers.

Publicitat

Marçal Barrachina i Tomàs va néixer l’any 1930 i Mariarosa Ramoneda i Soler el 1933, tots dos a Barcelona. Es van conèixer quan estudiaven Belles Arts a l’Escola Superior Sant Jordi, a principi dels anys cinquanta, i des d’aleshores van unir les seves trajectòries vitals. L’any 1949 en Marçal entra a treballar a la Sala Parés del carrer Petrixol, on va aprendre l’ofici de restaurador de quadres. Més tard, a finals dels anys seixanta, obre amb la Mariarosa el taller de restauració Barrachina Ramoneda al carrer del Pi, un taller que s’especialitza en la restauració de pintura catalana dels segles XIX i XX, activitat en la qual són experts tant per l’ofici de conservació i restauració, com pel coneixement dels pintors cosa que els converteix en un dels principals perits en pintura catalana d’aquest període. Els seus certificats d’autenticitat són requerits per molts inversors en art abans de fer adquisicions importants.

Un dels treballs més destacats que ha fet el taller Barrachina Ramoneda ha estat la restauració de la col·lecció de Josep Sala i Ardiz que va fer donació al Museu de Montserrat, la qual cosa convertí aquest museu amb una de les pinacoteques més destacades del país. Sala i Ardiz també era veí del barri, vivia en una espaiosa torre situada entre els carrers Espinoi i Marmellà, i ha estat un dels col·leccionistes d’art més importants de Catalunya.

A part del treball com a restauradors, tant en Marçal com la Mariarosa han tingut vocació artística. Ell com a pintor i ella en el camp de les lletres. Tant l’un com l’altra han aconseguit nombrosos premis i distincions: la Mariarosa més de 30 pels seus poemes i relats. L’any 1986 publica el poemari El
meu
reialme
, precedit per un càlid pròleg de Lluís Gassó i Carbonell. Ara, fa ben poc, ha publicat el volum de relats L’Ignasi, i diu disposar de més material recollit. Fa, doncs, molts anys que escriu i ho fa perquè en sent necessitat. Escriu tal com li surt de l’ànima, per expressar els sentiments que té i pel repte de poder-ho fer; no és de revisar gaire els seus escrits i això permet que siguin directes i espontanis, amb sensació de ser una expressió autèntica del que vol transmetre l’autora. En Marçal, diu, que més d’una nit, en èpoques que la Mariarosa era molt activa, se la trobava escrivint i plorant.

La visita a la llar dels Barrachina Ramo-neda inclou una sensible i emotiva lectura per part de la Mariarosa dels poemes Les tombes flamejants, de Ventura Gassol i, tot seguit, Una
pàtria bella
, seu però pensat com una continuació del d’en Gassol, que forma part d’antologies poètiques catalanes.

 

L’Ignasi. Pàgines de la vida cruel

El desembre de 2014 l’editorial Aurifany, de Sant Gervasi, va publicar el primer llibre de relats de la Mariarosa Ramoneda, L’Ignasi, un volum que reuneix nou històries d’aquest personatge, un home solter a punt d’arribar als seixanta anys que a vegades és entranyable i d’altres patètic. L’autora juga destrament amb els sentiments de l’Ignasi, ara l’infla com un gall per després mostrar-lo com un globus desinflat; ara ben decidit per després sentir-se aclaparat pels dubtes. Bé, una mica com tothom…, i aquesta facilitat per descriure sentiments i estats d’ànim ens fa proper i creïble els relats.

Imma Doménech, l’editora, descriu el món de l’autora en el Pròleg del llibre:

“La Mariarosa, em va captivar des del primer instant, la seva veu et convida a escoltar-la i a dansar com ho fan les seves mans al ritme de les paraules. Tot el seu món és música: el seu espòs, la petita Fiona… És impossible no sentir aquesta bella melodia… I sí, he tingut la sort d’entrar i gaudir del seu gran espai.

Per mi, així és la Mariarosa, un diamant pur sense necessitat de vestir. […]

He rigut, he plorat, he patit… M’ha provocat mil emocions, i estic segura que l’Ignasi no deixarà a ningú indiferent.”

 

Esperança

Amb cada raig de sol, cada bufada

del vent que cerca l’arbre del camí,

comença el naixament d’una esperança

que l’ànima desclo cada matí.

Vindrà la nova aurora somniada?

Tindrà la terra amada un sol ixent?

I, quina renaixença benaurada

vindrà a fondre les ombres de ponent?

La dalla de l’amor sega cadenes, aquesta serà l’arma del demà,

una alforja de pau a cada esquena

i el cor de tots els homes a la mà.

 

“Cants a la terra”, dins El meu reialme, 1986

 

Marçal Barrachina. Fotografia de Javier Sardá
Marçal Barrachina.
Fotografia de Javier Sardá

Marçal Barrachina i Tomàs ens va deixar el dissabte 13 de febrer.  Va morir a casa seva, al carrer de Balmes, al barri de Sant Gervasi.
La seva memòria perdurarà en el nostre record.

 

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Crida de Radars per recuperar voluntaris i combatre la soledat de la gent gran a Sant Gervasi

El projecte comunitari treballa per reconnectar les persones grans amb el barri i trencar la soledat no desitjada

L’Ajuntament millorarà el paviment de Via Augusta i República Argentina durant les vacances de Setmana Santa

Les actuacions es beneficiaran de la davallada de la mobilitat i tindran lloc durant els dos caps de setmana

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

El sarrianenc Oriol Pla, primer català guanyador d’un Emmy

La sèrie, disponible a Disney+, ofereix una versió ficcionada de Giner, encarnat per Pla, que al llarg de sis episodis acompanya l’espectador en un recorregut dolorós però terapèutic
spot_img

Els plàtans o plataners, els arbres més urbans i un símbol identitari de ciutats i pobles

Els primers plataners d'ombra que van arribar a la ciutat de Barcelona procedien de la Devesa de Girona i es van plantar l'any 1861 a la rambla de Canaletes

Escales de la Font del Mont: itinerari botànic i cultural

Un recorregut que entrellaça natura i història amb vistes privilegiades sobre Barcelona

Parlem de salsitxes

Sarrià Blues Aitor Romero Ortega Més articles d'Aitor Romero Ortega Es veu que els xinesos anomenen al seu país “El país del Centre” o “El regne...

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí