Publicitat

Berlín, la seva llum i cultura

Montserrat Carranza i Milián va ser a Berlín durant la Berlinale, que va coronar "Alcarràs" de la catalana Carla Simón

spot_img

Publicat el 3.4.2022 6:30

El Racó del Veïnat 

Montserrat Carranza i Milián

Durant aquells dies del mes de febrer, Berlín es veia i sentia, com una ciutat convalescent, sortint lentament d’una altra hecatombe. En aquest cas, la de la pandèmia, la del covid-19 i la seva variant Òmicron. Tot i això, durant aquells dies, no necessitava bufanda, el cel estava sense núvols, i la lluna cap al vespre era quasi plena. Alguns dels berlinesos més curiosos i creatius feien cua davant del Friedrichstadt Palast, que ja tornava a brillar amb llumetes de neó. Se celebrava la Berlinale 2022.

Publicitat

El festival tenia lloc, en diferents indrets, no massa allunyats uns dels altres, i no gaire lluny d’on l’any 1933 a la Bebelplatz es van cremar llibres, tot just a la zona sud d’Unter den Linden.

Publicitat

Felicitats des d’aquestes línies a Carla Simón, per la seva pel·lícula “Alcarràs”, guanyadora de l’Os d’or, i per portar a les pantalles internacionals, un producte autòcton de la terra, i l’específica problemàtica d’una família de la pagesia catalana. També destacar la feina feta per altres dones del món del cinema, com la realitzadora i directora francesa Claire Denis, i a la millor interpretació com a protagonista, l’actriu alemanya d’origen turc, Meltem Kaptan. Les dues amb un Os de plata. Igualment, amb el mateix Os de plata, a la millor interpretació de repartiment per a la Laura Basuki, i al millor guió de Laila Stieler, entre altres premis importants.

La primavera a Berlín se sentia a prop, com si després de la convalescència, donés la benvinguda als millors festivals de cinema, que tindrien lloc arreu d’Europa, durant tot l’any, per fi de manera presencial: com el festival de Cannes (mes de maig). Festival de cinema de Locarno (mes d’agost). Festival internacional de cinema de Venècia (agost, setembre). Festival internacional de cinema de San Sebastià (setembre). Festival internacional de cinema fantàstic de Sitges (Octubre), i altres.

Sortint de Berlín, a primera hora del matí, els rajos solars travessaven la porta de Brandenburg. Baix un cel blau i net, la llum de la creativitat cinematogràfica, començava a expandir-se arreu del món.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

Fotogaleria | La Festa Major de Sarrià, en imatges

Del 3 al 12 d'octubre, la vila viu moments de cultura popular, música, dinars de germanor i per primera vegada, una trobada de vehicles clàssics

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

Clàudia Sucarrat, veterinària: “No vaig aprendre a llegir fins que em van comprar una enciclopèdia d’animals”

Amb 32 anys, l'exalumna d'Orlandai ja en fa cinc que va obrir La Veterinària de Sarrià: en aquesta entrevista repassa el recorregut fet fins ara i els reptes de futur

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí