Publicitat
spot_img

Berlín, la seva llum i cultura

Montserrat Carranza i Milián va ser a Berlín durant la Berlinale, que va coronar "Alcarràs" de la catalana Carla Simón

Publicat el 3.4.2022 6:30

El Racó del Veïnat 

Montserrat Carranza i Milián

Durant aquells dies del mes de febrer, Berlín es veia i sentia, com una ciutat convalescent, sortint lentament d’una altra hecatombe. En aquest cas, la de la pandèmia, la del covid-19 i la seva variant Òmicron. Tot i això, durant aquells dies, no necessitava bufanda, el cel estava sense núvols, i la lluna cap al vespre era quasi plena. Alguns dels berlinesos més curiosos i creatius feien cua davant del Friedrichstadt Palast, que ja tornava a brillar amb llumetes de neó. Se celebrava la Berlinale 2022.

El festival tenia lloc, en diferents indrets, no massa allunyats uns dels altres, i no gaire lluny d’on l’any 1933 a la Bebelplatz es van cremar llibres, tot just a la zona sud d’Unter den Linden.

Publicitat

Felicitats des d’aquestes línies a Carla Simón, per la seva pel·lícula “Alcarràs”, guanyadora de l’Os d’or, i per portar a les pantalles internacionals, un producte autòcton de la terra, i l’específica problemàtica d’una família de la pagesia catalana. També destacar la feina feta per altres dones del món del cinema, com la realitzadora i directora francesa Claire Denis, i a la millor interpretació com a protagonista, l’actriu alemanya d’origen turc, Meltem Kaptan. Les dues amb un Os de plata. Igualment, amb el mateix Os de plata, a la millor interpretació de repartiment per a la Laura Basuki, i al millor guió de Laila Stieler, entre altres premis importants.

La primavera a Berlín se sentia a prop, com si després de la convalescència, donés la benvinguda als millors festivals de cinema, que tindrien lloc arreu d’Europa, durant tot l’any, per fi de manera presencial: com el festival de Cannes (mes de maig). Festival de cinema de Locarno (mes d’agost). Festival internacional de cinema de Venècia (agost, setembre). Festival internacional de cinema de San Sebastià (setembre). Festival internacional de cinema fantàstic de Sitges (Octubre), i altres.

Sortint de Berlín, a primera hora del matí, els rajos solars travessaven la porta de Brandenburg. Baix un cel blau i net, la llum de la creativitat cinematogràfica, començava a expandir-se arreu del món.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí