Política
Sergi Alemany Erra
El Govern de Barcelona, amb Jaume Collboni com a nou alcalde, haurà d’afrontar en els pròxims quatre anys diverses carpetes obertes a Sarrià-Sant Gervasi: urbanisme, mobilitat, equipaments, habitatge públic, etc. El Jardí n’ha seleccionat una quinzena i s’ha fixat en el programa electoral dels socialistes per veure què hi diuen. D’entrada, el programa del PSC pel 28-M no recollia propostes concretes per districtes, però el partit va fer un díptic en les quals les desgranava. Després, hi ha els grans reptes…
La reforma del carrer Balmes
La reforma pendent des del 2015 del carrer Balmes, al tram entre la plaça Joaquim Folguera (Mercat de Sant Gervasi) i la plaça Molina -travessant la ronda General Mitre-, espera guardada en un calaix, encara que l’últim regidor de Sarrià-Sant Gervasi, Albert Batlle, ho negués fa uns mesos davant la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament. En aquest darrer mandat la reforma era una de les grans promeses pel districte, però la pandèmia de la covid-19 va comportar refer les partides econòmiques per a la ciutat, i el projecte va caure en picat en l’ordre de prioritats. Fins al punt que l’abril del 2022, Batlle va justificar no haver reformat Balmes perquè s’havien iniciat les obres de la biblioteca de Sarrià. El veïnat reclama passar de la grisor actual del carrer a un eix verd, amb arbres, voreres més amples i més passos de vianants. El PSC porta al programa electoral, finalitzar la reforma de Balmes.
Can Raventós
Preservar la finca de Can Raventós com a refugi climàtic pel veïnat i evitar que el jardí esdevingui un espai amb 53 pisos de luxe construïts. El 15 de juliol és la data límit que va fixar l’Ajuntament sortint amb la propietat perquè no iniciés cap obra, a l’espera de convèncer-los amb l’oferta d’una permuta del terreny per construir els habitatges en un altre punt de la ciutat, i que el solar passi a ser públic. A hores d’ara el nou consistori, amb Laia Bonet com a tinent d’alcaldia d’Urbanisme —ha agafat el relleu a Janet Sanz—, assegura que manté les negociacions amb els propietaris del terreny, però aquests mateixos van fer instal·lar la primera setmana de juny un cartell publicitari dins del solar, on s’anuncia una nova promoció de pisos d’obra nova. Des de la plataforma Defensem Can Raventós insisteixen que hi ha irregularitats en la trama urbanística, que ja van ser denunciades a l’Oficina Antifrau fa dos anys. El PSC no en fa menció al programa.
El retorn del Tramvia Blau
Sense funcionar des de fa sis anys, l’històric transport Tramvia Blau, amb més de 120 anys d’història, va interrompre el seu servei el gener del 2018 per actualitzar la seva seguretat: es volia renovar la via i la catenària, aprofitant també per fer una rentada de cara a l’avinguda del Tibidabo. En aquell moment, l’Ajuntament va anunciar l’aturada per “un temps indefinit”, però des de llavors l’obra -confiada la gestió a TMB- no s’ha prioritzat i l’octubre del 2022 el Districte de Sarrià – Sant Gervasi va reconèixer que el projecte estava estancat, després que entremig fes fallida la primera empresa a qui es va adjudicar. Collboni, al seu programa electoral, aposta per impulsar la seva recuperació com a factor de descentralització turística i mobilitat ciutadana.
El carril bici de la Via Augusta
El reclamat carril bici de la Via Augusta, que permet connectar tot el districte a través d’una artèria principal tan rellevant com és aquest carrer, està a punt de quedar enllestit. En aquests moments és qüestió de setmanes que la connexió entre la Diagonal i el passeig de la Bonanova estigui acabada, un fet que permetrà gaudir d’una mobilitat sostenible, tot i que l’amplada i seguretat dels carrils no satisfà del tot a les entitats partidàries d’aquest mitjà de transport en ciutat. Tot i que el PSC no en parlava al programa, en una entrevista a RAC1 tres dies després de ser elegit alcalde, Jaume Collboni va mostrar-se partidari de “reavaluar” el carril bici de la Via Augustaun cop estigui acabat, rectificant-ne aspectes si els tècnics municipals ho consideren necessari.
La superilla de la Bonanova
El concepte de les superilles va aterrar a Barcelona de la mà de l’alcaldessa Ada Colau, i a Sarrià-Sant Gervasi es va començar a estudiar la possibilitat de dissenyar-ne una al barri de la Bonanova. Va ser el març del 2019 quan es va presentar per primera vegada la idea al veïnat, però fins al març d’aquest any no es va executar el primer canvi de mobilitat invertint de sentit un tram del carrer Sant Gervasi de Cassoles. L’acció, criticada per una part del veïnat a les portes de les eleccions municipals, va fer rectificar l’Ajuntament que ho va deixar de nou tal com estava. Ara, els socialistes no parlen directament de la superilla de la Bonanova al seu programa, però sí que aposten per abordar un pla de millora de mobilitat escolar a la zona, facilitant les connexions i la mobilitat al barri de la ciutat que concentra més escoles per metre quadrat.
Els Jardins d’Oriol Martorell
Sarrià i les Tres Torres eren, històricament, un barri connectat a través d’una passera que superava el desnivell entre el carrer Cardenal Sentmenat i la Via Augusta, i un cop allà es creuava per un pas de vianants. Aquest pas de zebra encara existeix, però ha perdut tot el sentit perquè la passera va desaparèixer quan el 2004 es van cobrir les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al seu pas per l’estació de Sarrià. Tot i que el 2009 l’aleshores regidora del Districte, Sara Jaurieta (PSC), va anunciar un impuls econòmic provinent del Pla Zapatero per començar a construir aquell mateix any els Jardins d’Oriol Martorell, l’obra no es va fer mai realitat i continua pendent catorze anys després. La idea es va recuperar el passat juliol per part de l’Ajuntament, amb la pressió de les associacions veïnals dels dos barris, i la intenció és tornar a redactar de nou tot el projecte. El PSC porta al seu programa la urbanització dels Jardins d’Oriol Martorell.
El nom de la futura biblioteca de Sarrià
La biblioteca de Sarrià, un equipament reivindicat des de fa més de 20 anys pel veïnat, està previst que estigui acabada entre finals del 2023 i inicis del 2024. El Govern municipal de Colau-Collboni va iniciar les obres de l’edifici el juliol del 2021 en un espai, la plaça de Sarrià, que a més de la biblioteca també acollirà els serveis administratius del districte, fins ara en règim de lloguer al carrer Anglí. Tot i que el regidor del districte, Albert Batlle, volia que portés com a nom Biblioteca J.V. Foix, els comuns, ERC i Junts van votar en un plenari en contra de la proposta i a favor d’obrir un procés participatiu entre el veïnat, com reclamava l’Associació Veïnal de Sarrià. Des del PSC, la postura que defensen és que és el Govern del Districte qui té la potestat d’escollir els noms dels equipaments municipals. Actualment, a Barcelona hi ha 40 biblioteques públiques (20 amb nom d’home, 13 amb nom neutre i 7 amb nom de dona) i a Sarrià – Sant Gervasi les tres biblioteques porten el nom d’un home: Joan Maragall, Josep Miracle i Josep Clarà.
Un local d’assaig per a les colles de cultura popular
La lluita dels Castellers de Sarrià i de les colles de cultura popular del barri per tenir un local públic a disposició venen de lluny, però passen els governs municipals i ningú hi posa solució. L’any 2019, una quinzena d’entitats socials del barri van unir-se sota el nom de Construïm La Sarrianenca per advertir de la necessitat de trobar un local propi. La coalició, fins i tot, va presentar un extens document a Districte que concretava dotze possibles indrets on establir aquest espai únic, en què es vol potenciar la interrelació entre el món del lleure i la cultura popular. Encara esperen resposta del l’últim regidor, Albert Batlle, que es va comprometre a trobar-los un local d’assaig abans d’acabar el mandat.
El futur de la Casa Tosquella
La Casa Tosquella, una joia modernista declarada Monument Històric Artístic i Bé Cultural d’Interès Nacional, està abandonada des de l’any 2012 a la ronda General Mitre, entre la plaça Lesseps i el carrer Balmes, i va ser comprada per l’Ajuntament de Barcelona fa dos anys en un acord amb ERC en el pacte de pressupostos, que ha de permetre la seva rehabilitació i posada en servei de la ciutadania. Tenint en compte que al barri del Putxet hi viu gent amb una mitjana d’edat alta, l’objectiu del darrer Govern municipal era fer-hi un casal per a la gent gran. En aquesta mateixa línia, Collboni és partidari de projectar la seva rehabilitació i transformar-la en un equipament per a les persones grans.
Els usos de la Casa Buenos Aires
L’Ajuntament de Barcelona té en propietat, des de finals del passat novembre, les claus de la Casa Buenos Aires de Vallvidrera. Es tracta de l’edifici modernista pel qual una vintena de joves del barri van lluitar durant un any i mig mitjançant una ocupació que es va acabar el 28 d’octubre del 2020, amb un desallotjament no exempt de polèmica per part dels Mossos d’Esquadra. El resultat van ser multes per valor d’uns 40.000 euros, però també el compromís de l’Ajuntament d’expropiar l’edifici a la propietat, la congregació religiosa dels Pares Paüls, que tenia signat un acord amb la societat London Private Company per enderrocar l’edifici i construir-hi en el seu lloc un hotel de luxe. La previsió del Govern Colau-Collboni era crear-hi 37 habitatges de lloguer social. Al programa electoral del nou govern socialista no es parla dels futurs usos de la Casa Buenos Aires, però sí de crear habitatge amb serveis per a la gent gran a Vallvidrera.
L’oficina dels barris de muntanya
El novembre de fa un any la comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona va donar llum verda a una proposició d’ERC de crear una Oficina dels Barris de Muntanya que tingui competències pròpies. Tots els partits polítics, sense excepció, van votar a favor de la proposta dels republicans, i ara caldrà veure si continua la seva tramitació i es porta al plenari. És sabut i comprovable que existeix una desinversió crònica des de Sant Jaume i el Districte cap als barris de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. El PSC parla en el programa electoral de recuperar el Comissionat per gestionar recursos específics per als barris de muntanya i abordar el nou full de ruta d’actuacions i planejament a les Planes. No menciona l’Oficina dels barris de muntanya.
La recollida porta a porta a Sarrià
El sistema de recollida d’escombraries porta a porta al Sarrià Vell, en marxa des del 2018, ha generat acceptació veïnal amb el pas del temps, tot i que també té els seus detractors. Les dades confirmen que la vila de Sarrià és a hores d’ara el barri de Barcelona que més recicla i, per tant, combat millor l’emergència climàtica. Ara bé, de la mateixa manera que hi ha un vessant positiu, també n’hi ha un de negatiu: si les bosses no es dipositen al portal a les hores fixades, queden abandonades amb la imatge de carrers plens de brossa. També hi ha un grup de veïns de Major de Sarrià que es queixen del soroll que fan els camions d’escombraries quan passen a recollir les bosses passada la mitjanit. El PSC no parla al seu programa del porta a porta.
La reforma del Mercat de Galvany
L’Institut Municipal de Mercats fa temps que estudia una renovació del Mercat de Galvany, l’últim dels històrics de la ciutat que encara no ha estat reformat. El mercat pateix moltes mancances fruit d’una història llarga i d’una construcció heterogènia que es va dilatar en més de 20 anys. La primavera del 2021 es va fer un primer pas iniciant la renovació de la xarxa elèctrica, que estava obsoleta, però aspectes tan importants com eliminar la teulada d’uralita, un material que conté amiant, encara no s’han afrontat i van passant els anys. El nou alcalde aposta al programa electoral per millorar les instal·lacions del mercat i el seu entorn, amb la pacificació i creació de noves places públiques al voltant, per convertir-lo en un espai central i de trobada.
La posada en marxa del palauet de Muñoz Ramonet
La senyorial finca de Muñoz Ramonet al carrer Muntaner, entre Marià Cubí i Avenir, està a l’espera de convertir-se en un centre dedicat a la cultura, l’art i la ciència. A principis de l’anterior mandat el Govern va contemplar la possibilitat d’ubicar-hi una biblioteca, i de fet es van arribar a dissenyar uns primers plànols, però finalment es va canviar d’idea. Des de l’estiu del 2022 hi ha un projecte guanyador del concurs públic per encarar l’obra cap a un espai dedicat a la difusió del patrimoni cultural vinculat a la casa i al llegat de Muñoz Ramonet; un espai organitzador d’activitats culturals i artístiques; un centre generador d’activitats de proximitat, i una residència temporal d’artistes i científics arribats a Barcelona d’arreu. El programa electoral del PSC contempla impulsar un “equipament cultural” a la finca Muñoz Ramonet.
El solar públic de Dalmases, 63
Al número 63 del carrer Dalmases, a les Tres Torres, hi ha des de l’any 2016 un solar comprat per l’Ajuntament, que avui dia continua sense cap mena d’ús. Tot i que les entitats veïnals es van mostrar partidàries des d’un primer moment a la construcció d’una escola bressol pública i un equipament per al barri, el PSC porta al seu programa la proposta de construir-hi habitatge social.
Incrementar l’oferta d’habitatge públic
El districte amb els preus més elevats per a la compra i el lloguer d’habitatge, és alhora el que rep menys inversió municipal per a augmentar l’habitatge públic. Dels 356 milions que l’Ajuntament va preveure destinar a habitatge públic a la ciutat entre el 2020 i el 2024, només 1,9 milions es destinen a Sarrià-Sant Gervasi, el que representa un 0,5% del total. Això fa que la gent jove del districte no pugui assumir els preus de l’habitatge al barri, i que els veïns expulsats per la pressió immobiliària hagin de marxar fora. Al seu programa, el PSC només parla de crear habitatge dotacional per a la gent gran a Vallvidrera, i de fer habitatge social al solar del carrer Dalmases, 63.
Obertura d’espais municipals buits
El Dipòsit del Rei Martí -ara s’utilitza per a actes i exposicions-; les casetes de l’Hort de la Vila; la finca del carrer Manacor, 1; la casa dels Jardins de Can Ferrer; el solar del carrer Monestir, 12; la sala hipòstila dels Jardins de Ca n’Altimira, i el citat solar del carrer Dalmases, 63, són espais municipals majoritàriament en desús on el veïnat espera inversions en clau d’equipaments pel districte.
Revertir el dèficit d’inversions crònic
Més pressupost pel districte. És el clam històric de les associacions de veïns de Sarrià-Sant Gervasi, que veuen com van passant els governs municipals i la inversió al districte sempre és la més baixa a tota la ciutat. De fet, l’últim regidor del districte, Albert Batlle, es va acomiadar assenyalant la “impotència” amb què va topar per a revertir aquesta discriminació pressupostària que pateix el districte des de l’any 1979. “Qui sigui que estigui aquí d’aquí a uns mesos, espero que tingui més sort”, va dir abans de plegar.
