Article d’Autor
Jaume de Oleza, arquitecte
La casa Rita Torrens està situada al carrer Pedró de la Creu número 11, a Sarrià, i correspon a un habitatge entre mitgeres de planta baixa i dues plantes d’altura. Va ser construïda l’any 1914 sota un projecte de l’arquitecte Marceliano Coquillat i Llofriu (1865-1924). Nascut a Elx, va estudiar arquitectura a Barcelona establint-se posteriorment a Catalunya on va construir gran part de la seva obra. Coquillat va ser arquitecte municipal de la localitat de Sant Just Desvern, així com arquitecte d’Hisenda. La seva obra es troba a mig camí entre el Modernisme i el Noucentisme: va col·laborar amb l’arquitecte Arnald Calvet i Peyronill en la construcció del Mercat de Sarrià. Un dels seus edificis més rellevants va ser l’Hotel Histógeno Llopis, al passeig de Rosales a Madrid, construït l’any 1914 i que esdevindria en un dels hotels més confortables i luxosos de la ciutat, curiosament un edifici edificat a Madrid al més pur estil del modernisme català.
La casa Rita Torrens destaca sobretot pel cos d’edificació a manera de tribuna d’obra situat a la segona planta. Una tribuna sustentada per unes fines columnes i que presideix la façana al carrer. Destaca també la barana de forja del balcó corregut de la primera planta, un treball de ferreria senzill però de formes orgàniques molt utilitzades en la seva època. El conjunt de la façana amb els serigrafiats a la part superior de les finestres dels balcons amb motius florals. La combinació de maó vist de color marró sobre el revocat llis de la seva paret constitueixen uns elements estètics que li donen a aquest petit edifici un conjunt harmoniós de clara influència noucentista. El Noucentisme va ser un moviment català molt present a principis de segle XX que es regia sota els principis, entre altres, de l’ordre i de la precisió, i determinava una certa superioritat intel·lectual dels seus seguidors. Una corrent que s’apartava del modernisme imperant en la societat catalana d’aquells anys, molt més decoratiu i organicista.
És de destacar la composició de la seva façana especialment per la integració de la tribuna amb les finestres laterals. Aquestes últimes estan inspirades en un arc de mitja ogiva, i amb la curvatura dirigeixen l’atenció de l’observador cap al cos en voladís. Ens trobem, en fi, davant d’un arquitecte amb un estil arquitectònic molt personal que va estar sempre al costat, i gairebé a l’ombra, dels grans arquitectes catalans del Modernisme.
