Publicitatspot_img
Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

Casa Usher recomana quatre lectures de no-ficció de cara a la tardor

Marina Garcés, Virignia Woolf, Oriol Broggi i Antonio Monegal tenen en comú que ens parlen de les diverses maneres de mirar el món i entendre’l

Publicat el 18.10.2022 6:30 · Actualitzat el 19.10.2022 9:20

Cultura

Les ressenyes de la Casa Usher

Iniciem la tardor recomanant-vos quatre llibres que hem llegit darrerament. Cada un amb una veu i un punt de partida ben diferent, tenen en comú que ens parlen de les diverses maneres de mirar el món i entendre’l, des de l’òptica de la filosofia, l’art i la literatura.

MALES COMPANYIES, de Marina Garcés (Editorial Galaxia Gutenberg)

Un assaig sobre la llibertat i la veritat a partir de les veus de personatges que han fet de la impertinència un segell i una manera d’encarar la vida. «Una festa de la intel·ligència, en temps en què costa molt sentir l’alegria de pensar.»

Publicitat

DIARI D’UNA ESCRIPTORA, de Virginia Woolf (Editorial Viena), traducció de Dolors Udina

A partir de l’edició i selecció que va fer Leonard Woolf dels vint-i-set quaderns de diaris de l’escriptora, podem reconstruir les opinions de l’autora sobre la pròpia obra, el desig d’escriure i l’ofici darrere de cada novel·la.

EL RECORD DE LA BELLESA, d’Oriol Broggi (L’Altra editorial)

Un llibre sobre la pervivència dels clàssics i com ens expliquen tant el món com a nosaltres mateixos. No només tracta sobre teatre, també parla sobre les maneres de mirar l’art i tot allò que ens envolta, i sobre com es transmet la veritat i la bellesa.

COMO EL AIRE QUE RESPIRAMOS: EL SENTIDO DE LA CULTURA, d’Antonio Monegal (Editorial Acantilado)

A què ens referim quan parlem de cultura? A qui i per a què importa? Què té en comú amb la política? Amb les respostes a aquestes i moltes altres preguntes l’autor ens fa aproximar al que hi ha darrere de la paraula «cultura».

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

spot_img

El primer fruit

"Ens sembla que d’un dia a un altre no hi ha canvis, però sí que n’hi ha. Sempre n’hi ha. Fins que un dia, ens adonem que ja no som qui érem fa un temps": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí