La Mirada Jove
PIJ Sarrià – Sant Gervasi
Un exercici molt senzill per treballar els estereotips de gènere entre els joves consisteix a dir noms i classificar-los com propis de l’àmbit masculí o de l’àmbit femení. Els exemples més senzills serien els colors rosa i blau, que es fan correspondre a noia i noi, respectivament. L’exercici es pot estendre a espais, objectes i professions: si pensem en “planxa”, encara ara es fa correspondre, en molts casos, a l’àmbit femení; així com “diari” s’acostuma a classificar com a objecte masculí. L’exercici és senzill i curiós. Fent-lo en una conversa informal amb els amics ens enduríem més d’una sorpresa.
Potser ja és prou sabut, però convé recordar la diferència entre sexe i gènere. El sexe serien el conjunt de particularitats fisiològiques, biològiques i orgàniques que divideixen els individus entre mascles i femelles. Els gènere, en canvi, es defineix com el conjunt de característiques psicològiques, socials i culturals que defineixen les identitats masculines i femenines (per esmentar les dominants) i que s’adquireixen i són producte del procés de socialització al llarg de la història. Aquesta distinció és clau per prendre consciència que els rols, els desitjos i les expectatives associades a cada gènere no són una essència immutable sinó que varien al llarg de la història i de les cultures.
Consiència de la distinció
Avui en dia s’ha pres consciència de la distinció i, per tant, s’han assumit com imposicions abusives els discursos tradicionals de gènere que relegaven el col·lectiu femení com a encarregat de les tasques domèstiques, de cura etc., mai executives i de decisió. Tot i així, és remarcable les petjada cultural que encara condiciona decisions tan variades com amb quina roba ens vestim o quins estudis universitaris triem. De fet, si els graus tinguessin gènere Belles Arts, Disseny, Periodisme, Publicitat, Educació Social, Treball Social, Medicina, Ciències Biomèdiques, Odontologia, Farmàcia, Veterinària i Logopèdia s’adscriurien nítidament a la vessant femenina. Les Matemàtiques, les Enginyeries, ADE i les titulacions relacionades amb l’economia, en canvi, es mantenen com a disciplines més freqüentades pels homes. Així doncs, estudis superiors relacionats amb les cures i l’atenció a l’altri estan entre les carreres que trien la majoria de noies i estudis de caire més executiu o de lideratge les trien més els nois.
Evidentment, no és problemàtic que una persona se senti cridada a estudiar o exercir una professió que tradicionalment ha desenvolupat el seu gènere. Sí que ho seria dubtar si hom vol fer una carrera o no depenent de “si és una carrera més de dones” o viceversa. Com deia la filòsofa Marina Garcés en una entrevista, no és preguntar-se “quines possibilitats tinc?” sinó, “què és el que vull fer?” la pregunta complicada i que trenca amb normatives i gèneres.λ
http://www.unportal.net/wb/unportal/ca/newsletter/NL018.html
