Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

Edu, sempre present!

Carta de l'excap de colla dels Castellers de Sarrià després de la mort en accident de trànsit d'un dels primers enxanetes, Edu Juanet

Publicat el 26.7.2022 6:30 · Actualitzat el 26.7.2022 14:13

El Racó del Veïnat

Carles Paniello, excap de colla dels Castellers de Sarrià

Dissabte 9 de juliol, mentre estava a la diada d’estiu dels Castellers de Sants, rebia una notícia d’aquelles que mai vols rebre. L’Edu havia patit un accident en moto, i ja no hi era. 

I qui era l’Edu? L’Edu Juanet Pucurull va ser acotxador i enxaneta dels Castellers de Sarrià cada any que vaig tenir la sort de cap de colla i president de la colla. Uns anys que recordo molt intensament, i on vaig conèixer els que encara ara, vint-i-dos anys més tard, encara són els meus millors amics. 

Publicitat

Recordo perfectament quan un dia va aparèixer l’Edu a un assaig de Castellers de Sarrià, a plaça de la Vila. A una colla petita, l’arribada de gent nova a la colla és sempre motiu d’alegria, però en aquest cas concret encara més! L’Edu devia tenir uns 4-5 anys, i no venia sol! L’acompanyaven les seves germanes, l’Aina i la Mireia, que ràpidament van pujar a dosos o terços dels castells, el seu pare, el Josep, que va passar a fer de baix a molts castells, i la mare, la Citat. Eren una família molt implicada en la colla, que no fallaven mai i amb qui sempre hi podies comptar.

L’Edu era un nen que sempre estava content, i transmetia felicitat amb el seu somriure. El 2005 finalment vam haver de dissoldre la colla castellera per falta de gent. Van passar els anys i amb l’Edu en vaig perdre el contacte. Amb els pares i la germana manteníem un contacte “virtual” gràcies al Facebook, que et permet anar seguint les evolucions de la gent encara que estiguis anys sense veure’t.

Van passar els anys i de cop a un correfoc de Festa Major de Sarrià, de potser fa quatre anys, em vaig trobar la seva família i em van dir: «Mira, aquell que toca a la batucada és l’Edu!» Com??? Jo recordava l’Edu com un nen petit i aquell nen ara ja era un noi d’uns 20 anys!!! Han passat els anys, i quan tanco els ulls i penso en l’Edu, no veig aquell noi de 20 anys, sinó que continuo pensant en aquell nen rialler de cinc anys que coronava els castells de Sarrià! 

Aquest mateix record és el que hem tingut tots els excastellers de Sarrià en conèixer la tràgica notícia i anar parlant entre nosaltres mentre et recordàvem, Edu. Per tots nosaltres sempre seràs el nostre acotxador-enxaneta, i et recordem amb aquell somriure permanent! 

Pani

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Maricarmen i la vergonya nacional

"No sé com llegiran en un futur els fets que vivim i als que som per complet indiferents. El que sí que espero i desitjo és que, als contraris que nosaltres, la nostra generació i les que venen tinguin més memòria per no acabar convertint-se en la següent monstruositat": l'opinió d'Àlex Quevedo
spot_img

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí