Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

Popularment conegut com 'el carrer dels Senyors', va fer de seu dels Jocs Florals durant els anys quaranta i principi dels cinquanta

Publicat el 5.12.2024 13:00 · Actualitzat el 6.12.2024 9:28

Cultura

Jesús Mestre

Carrer que comença al Pedró de la Creu i arriba fins al carrer de Ramon Miquel i Planas. Fins al 1922 era el carrer de la Pau, però popularment es coneixia com el «carrer dels Senyors».

Cap a finals del segle XVIII i principis del XIX, en una casa d’aquest indret, potser hi va viure Lluïsa Maria Adelaida de Borbó, la duquessa d’Orleans, que havia fugit de la França revolucionària, amb els seus fills i la comitiva, entre ells Lluís Felip I d’Orleans, rei de França el 1930. Aquest carrer es va urbanitzar al segle XIX, dins la finca del Clos, llavors propietat de la família Ponsic; a la part de ponent, donava a la Riera Blanca. A principis del segle XX, el carrer quedava tallat pel torrent de les Monges, a l’altura de l’actual carrer de Mendel, i la part fins al carrer de Ramon Miquel i Planas es va fer seguint un projecte aprovat el 1947 i modificat el 1971.

Publicitat

Entre la segona meitat del XIX fins a la Guerra Civil, el carrer de la Pau va acollir torres de la gran burgesia catalana, primer com a cases d’estiueig però posteriorment, en molts casos, com a residència habitual. Aquí hi va viure la família Tous, propietaris de la Maquinista Terrestre i Marítima; els Sant, fabricants tèxtils; els Amat; els industrials Rosés; Mariano de Foronda, el marquès de Foronda, director dels Tramvies de Barcelona; l’arquitecte Eduard Mercader; l’escriptora Carme Karr; la família Bigas… i, els anys vint, la família Guarro es va fer una gran casa que avui és l’Escola Pública Italiana. També, els anys cinquanta, hi va residir el conegut futbolista del FC Barcelona, Ladislau Kubala.

En els anys quaranta i principi dels cinquanta, s’hi van organitzar uns concorreguts Jocs Florals, en català, en plena dictadura franquista. Actualment, de les antigues cases dels «Senyors» només queda Can Amat, sense modificacions, i alguna altra, força canviada, però la majoria s’han reedificat. Al número 1, a la cantonada amb Pedró de la Creu, hi ha un edifici de l’arquitecte Josep Emili Donato, de 1976.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de Vilana: història i curiositats

La urbanització s’inicià el 1864, a iniciativa de Carme de Dalmases i d’Olivart, propietària de la finca, que volia dotar a la torre d’un accés per a carruatges

La plaça de Joaquim Pena, nucli pioner de les Tres Torres

El musicòleg i crític musical va viure i morir a la casa que tenia en aquesta plaça, també coneguda com a plaça de Llevant

El carrer de Cornet i Mas: tradicional, residencial i comercial

El nom fa referència a un dels enginyers industrials més importants de finals del segle XIX, malgrat que les plaques commemoratòries no expliquen del tot la seva història.

El carrer Francesc Pérez-Cabrero, residencial però amb serveis

A finals dels anys vint, quan tancà el parc d’atraccions del Turó Parc, va quedar un gran espai per urbanitzar
spot_img

Sarrià inaugura un equipament amb 27 habitatges per acompanyar joves en situació de vulnerabilitat

Sant Joan de Déu Serveis posa en marxa La Bastida, un nou projecte d’habitatge i acompanyament per a joves extutelats situat al carrer Hort de la Vila

Frustren una estafa de 418.000 dòlars en criptomonedes per rellotges de luxe a la Bonanova

Els Mossos detenen un home de 33 anys per un robatori amb violència a prop de la plaça de Joaquim Folguera

Caramelia, Jordi Escoda i Jordi Madern, reconeguts pels Premis Eix Sarrià

La 16a edició dels guardons reuneix comerciants, entitats i veïnat en una vetllada dedicada al comerç de proximitat de Sarrià

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí