Publicitat

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

Popularment conegut com 'el carrer dels Senyors', va fer de seu dels Jocs Florals durant els anys quaranta i principi dels cinquanta

spot_img

Publicat el 5.12.2024 13:00

Cultura

Jesús Mestre

Carrer que comença al Pedró de la Creu i arriba fins al carrer de Ramon Miquel i Planas. Fins al 1922 era el carrer de la Pau, però popularment es coneixia com el «carrer dels Senyors».

Publicitat

Cap a finals del segle XVIII i principis del XIX, en una casa d’aquest indret, potser hi va viure Lluïsa Maria Adelaida de Borbó, la duquessa d’Orleans, que havia fugit de la França revolucionària, amb els seus fills i la comitiva, entre ells Lluís Felip I d’Orleans, rei de França el 1930. Aquest carrer es va urbanitzar al segle XIX, dins la finca del Clos, llavors propietat de la família Ponsic; a la part de ponent, donava a la Riera Blanca. A principis del segle XX, el carrer quedava tallat pel torrent de les Monges, a l’altura de l’actual carrer de Mendel, i la part fins al carrer de Ramon Miquel i Planas es va fer seguint un projecte aprovat el 1947 i modificat el 1971.

Publicitat

Entre la segona meitat del XIX fins a la Guerra Civil, el carrer de la Pau va acollir torres de la gran burgesia catalana, primer com a cases d’estiueig però posteriorment, en molts casos, com a residència habitual. Aquí hi va viure la família Tous, propietaris de la Maquinista Terrestre i Marítima; els Sant, fabricants tèxtils; els Amat; els industrials Rosés; Mariano de Foronda, el marquès de Foronda, director dels Tramvies de Barcelona; l’arquitecte Eduard Mercader; l’escriptora Carme Karr; la família Bigas… i, els anys vint, la família Guarro es va fer una gran casa que avui és l’Escola Pública Italiana. També, els anys cinquanta, hi va residir el conegut futbolista del FC Barcelona, Ladislau Kubala.

En els anys quaranta i principi dels cinquanta, s’hi van organitzar uns concorreguts Jocs Florals, en català, en plena dictadura franquista. Actualment, de les antigues cases dels «Senyors» només queda Can Amat, sense modificacions, i alguna altra, força canviada, però la majoria s’han reedificat. Al número 1, a la cantonada amb Pedró de la Creu, hi ha un edifici de l’arquitecte Josep Emili Donato, de 1976.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La plaça de Joaquim Pena, nucli pioner de les Tres Torres

El musicòleg i crític musical va viure i morir a la casa que tenia en aquesta plaça, també coneguda com a plaça de Llevant

El carrer de Cornet i Mas: tradicional, residencial i comercial

El nom fa referència a un dels enginyers industrials més importants de finals del segle XIX, malgrat que les plaques commemoratòries no expliquen del tot la seva història.

El carrer Francesc Pérez-Cabrero, residencial però amb serveis

A finals dels anys vint, quan tancà el parc d’atraccions del Turó Parc, va quedar un gran espai per urbanitzar

El carrer i la plaça de la Torre, uns dels primers vials del Farró

La Ponència del Nomenclàtor de Barcelona ha decidit canviar la dedicació de la plaça de la Torre per la d’Antoni Tàpies
spot_img

Maria Eugènia Gay, reconeguda com una de les dones més influents de Catalunya segons Forbes

Política El Jardí La regidora de Sarrià-Sant Gervasi i tinenta de l'Ajuntament de Barcelona, Maria Eugènia Gay, ha estat reconeguda com una de les dones més influents de Catalunya segons una llista de...

Les singularitats demogràfiques de Sarrià-Sant Gervasi

És el territori barceloní amb un percentatge més alt de dones, el 45% dels veïns són nascuts a la ciutat i la nacionalitat estrangera que més domina és la francesa

Els refugis climàtics d’aquest 2025 a Sarrià-Sant Gervasi

Des del 15 de juny fins al 15 de setembre, l'Ajuntament posa a la disposició de la ciutadania diversos espais per fer front a la calor

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]