Publicitat

El daltonisme

spot_img

Publicat el 2.1.2017 9:30

Naturalment Curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

La setmana passada mentre ens passaven el control mèdic rutinari ens van ensenyar una rodona de colors i ens van preguntar què hi veiem. Això que per a nosaltres va ser un exercici molt senzill d’identificació d’un número, no ho és per tothom. Fem l’exercici, mireu la imatge de sota, què hi veieu? Potser per molt de vosaltres és molt fàcil veure-hi un 74 però hi ha un grup de gent que no pot arribar a veure el número ja que només veu un cercle ple de punts. Per què passa això?

Publicitat

Els nostres ulls tenen unes cèl·lules que es troben a la retina i s’encarreguen de la percepció del color. Aquestes cèl·lules són les conegudes com a ‘cons’ i en tenim de tres tipus segons l’espectre de la llum que reconeguin.

Publicitat

Tenim tres cons

En tenim 3 de cons, uns que reconeixen el blau, uns altres el verd i uns altres el vermell. Si ens trobem davant un objecte de color lila, s’activaran els cons blaus i vermells, de manera que el nostre cervell ho interpretarà com a color lila.
Les barreges que nosaltres fem amb els colors primaris per tal d’obtenir tota la gamma de colors, el cervell ho fa barrejant el tipus de llum detectada pels cons.

De vegades hi ha gent que li falta algun d’aquests cons, el té però no li funciona correctament o bé la connexió entre un tipus de con i el cervell és menys eficient, generant el trastorn que coneixem amb el nom de daltonisme.

Trobem diferents tipus de daltonisme segons el con que estigui afectat i el grau d’afectació d’aquest. Els més comuns entre la població general (un 8% d’homes i un 1% de les dones ho tenen) són els que afecten els cons del vermell o del verd. Les persones afectades no poden reconèixer un dels tres colors i conseqüentments veuen el món amb una gamma de colors diferent.

Potser us preguntareu com és que hi ha aquesta diferència d’incidència segons el sexe. Doncs bé, els gens encarregats de codificar les molècules que captaran la llum d’aquests receptors (anomenats pigments) es troben al cromosoma X. Els homes tenen només un cromosoma X (i un Y) i les dones dos cromosomes X. Per tant, un canvi en un dels cromosomes de la dona no produirà un efecte tan gran (té l’altre cromosoma que compensa) i en canvi, en els homes, al només tenir-ne un, si.

Podeu provar d’entendre com veu el món algú amb daltonisme fent mescles de colors sense un dels colors primaris. Què passaria si no tinguéssiu el con vermell?

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys

Una branca singular de l’arbre de la vida que ha canviat el món: els Homo sapiens

Homo sapiens és la combinació d’una anatomia única, una ment flexible i una cultura capaç de guardar i transmetre memòria, que l’ha convertit en l’espècie culturalment més sofisticada sobre la Terra

Els primers artesans: quan els humans van començar a construir eines?

És amb l’aparició d’Homo habilis —que va viure fa uns 2,4 milions d’anys— quan podem parlar per primera vegada d’una producció sistemàtica d’eines lítiques
spot_img

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

El sarrianenc Oriol Pla, primer català guanyador d’un Emmy

La sèrie, disponible a Disney+, ofereix una versió ficcionada de Giner, encarnat per Pla, que al llarg de sis episodis acompanya l’espectador en un recorregut dolorós però terapèutic, i que alhora transmet esperança a qui es troba en una situació similar. En el seu discurs, l’actor sarrianenc va dedicar el premi al seu director, agraint-li profundament l’oportunitat i el repte: “No podré agrair-t’ho mai prou. Mereixes viure en veu alta, amb orgull i meravellosament.” La gala de premis, que es va celebrar la nit del 24 de novembre a Nova York, va tenir un altre guanyador espanyol que es va endur l'Emmy Internacional a millor documental esportiu. Es tracta de #SeAcabó: diario de las campeonas, dirigit per Joanna Pardós, que relata la història del petó no consentit a la futbolista Jeni Hermoso després de la victòria d'Espanya al Mundial de futbol femení de 2023. Ambdós han rebut el reconeixement a les xarxes del president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, i del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa: "Històrics Emmys Internacionals amb segell català!"

Èxit al concert solidari del Rotary: Sant Vicenç balla al ritme del Free Choir

La setena edició d'aquest esdeveniment ha portat per lema "Cultivant Noves Oportunitats", a favor del programa Assís Verd

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí