Publicitat

El daltonisme

Publicat el 2.1.2017 9:30

Naturalment Curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

La setmana passada mentre ens passaven el control mèdic rutinari ens van ensenyar una rodona de colors i ens van preguntar què hi veiem. Això que per a nosaltres va ser un exercici molt senzill d’identificació d’un número, no ho és per tothom. Fem l’exercici, mireu la imatge de sota, què hi veieu? Potser per molt de vosaltres és molt fàcil veure-hi un 74 però hi ha un grup de gent que no pot arribar a veure el número ja que només veu un cercle ple de punts. Per què passa això?

Els nostres ulls tenen unes cèl·lules que es troben a la retina i s’encarreguen de la percepció del color. Aquestes cèl·lules són les conegudes com a ‘cons’ i en tenim de tres tipus segons l’espectre de la llum que reconeguin.

Publicitat

Tenim tres cons

En tenim 3 de cons, uns que reconeixen el blau, uns altres el verd i uns altres el vermell. Si ens trobem davant un objecte de color lila, s’activaran els cons blaus i vermells, de manera que el nostre cervell ho interpretarà com a color lila.
Les barreges que nosaltres fem amb els colors primaris per tal d’obtenir tota la gamma de colors, el cervell ho fa barrejant el tipus de llum detectada pels cons.

De vegades hi ha gent que li falta algun d’aquests cons, el té però no li funciona correctament o bé la connexió entre un tipus de con i el cervell és menys eficient, generant el trastorn que coneixem amb el nom de daltonisme.

Trobem diferents tipus de daltonisme segons el con que estigui afectat i el grau d’afectació d’aquest. Els més comuns entre la població general (un 8% d’homes i un 1% de les dones ho tenen) són els que afecten els cons del vermell o del verd. Les persones afectades no poden reconèixer un dels tres colors i conseqüentments veuen el món amb una gamma de colors diferent.

Potser us preguntareu com és que hi ha aquesta diferència d’incidència segons el sexe. Doncs bé, els gens encarregats de codificar les molècules que captaran la llum d’aquests receptors (anomenats pigments) es troben al cromosoma X. Els homes tenen només un cromosoma X (i un Y) i les dones dos cromosomes X. Per tant, un canvi en un dels cromosomes de la dona no produirà un efecte tan gran (té l’altre cromosoma que compensa) i en canvi, en els homes, al només tenir-ne un, si.

Podeu provar d’entendre com veu el món algú amb daltonisme fent mescles de colors sense un dels colors primaris. Què passaria si no tinguéssiu el con vermell?

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Vents, rutes i virus: el motor invisible de la història europea

L’evolució de la humanitat ha estat marcada per una paradoxa: mentre que els humans van reduir aviat l’amenaça de les grans bèsties, mai no han pogut escapar de l’acció dels paràsits

De la pedra al ferro: l’alba de les civilitzacions

Amb l'arribada del neolític, tot i que la pedra polida continuava sent l'eina principal, els excedents de l'agricultura i la ramaderia van permetre l'especialització d'artesans i comerciants, posant així les bases de la futura metal·lúrgia

El neolític: l’origen d’un món nou

La domesticació de plantes i animals, iniciada fa uns 10.000 anys, va donar lloc a transformacions que encara avui condicionen les societats humanes

Altamira i el pensament abstracte del paleolític

Les darreres ocupacions humanes d’Altamira daten de fa uns 13.000 anys, després d’una ocupació continuada de gairebé 22.000 anys, un període molt superior al que ens separa d’aquell moment.
spot_img

El Suprem confirma 10 anys de presó per al mestre de la Salle Bonanova que va agredir sexualment un alumne

El pederasta Víctor Planas serà engarjolat i haurà d'indemnitzar amb 40.000 euros a la víctima, que també havia sigut el seu fillastre

Barceló, Renom i Masó porten a escena els pensaments del poeta Foix al Teatre de Sarrià

L'espectacle de lectura dramatitzada "L’Instant i les deixes del somni: Foix per ell mateix" s’estrenarà el 19 de maig

Les mels més beneficioses per a la salut i les plantes d’on provenen

Fra Valentí Serra de Manresa explica les propietats terapèutiques de diverses mels elaborades a partir de plantes mel·líferes presents a la península Ibèrica, com l’ametller, la ravenissa blanca, l’acàcia o el bruc

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí