Publicitat
spot_img

El doblet de Clara Peya al Nota 79

Publicat el 14.7.2017 9:30

El Faristol

Eduard Sant i Chalois (@Eduard_Sant)

Sense cap mena de dubtes, un dels noms destacats del mes de juny a Sant Gervasi ha estat Clara Peya. El motiu d’aquest reconeixement ha estat el seu doble concert omplint el Nota 79. Inicialment estava previst que Clara Peya només hi actués la nit del dijous 15 de juny però vista la forta expectativa generada, de manera molt encertada, els responsables de la sala del carrer Vallirana van decidir programar-ne una segona data pel dissabte 17 de juny.

La pianista i compositora Clara Peya, graduada en piano clàssic a l’Esmuc així com estudis superiors de jazz i modern al Taller de Músics de Barcelona, és considerada una de les creadores més originals i polifacètiques que han aparegut en els darrers temps en l’escena musical del país. En poc menys de vuit anys de carrera musical, ja ha presentat set discs sota el seu nom rodejant-se, entre altres, amb noms de la talla de Sílvia Pérez Cruz, Judit Neddermann, Alessio Arena, Pau Figueres, Elena Gadel o El Niño de la Hipoteca. A més és cofundadora de “Les Impuxibles”, una companyia de teatre-dansa i música en directe. Actualment està de gira amb el seu setè disc “Oceanes”, un homenatge a les dones a través de l’aigua.

Publicitat

A l’escenari

Amb deu minuts de retard respecte a l’hora prevista, Clara Peya va pujar a l’escenari, primer de tot, agraint la bona rebuda d’aquests dos dies i afirmant que, per primera vegada a la vida, en el termini d’un dia i mig, s’havia organitzat i omplert un concert seu. Superada una fase inicial amb certs dubtes tant a nivell personal com de so de la sala, de mica en mica, va començar a sentir-se més còmoda a sobre de l’escenari deixant enrere aquests titubejos.

Imatge promocional de l’album Oceanes, de Clara Peya.
A la imatge destacada, Clara Peya al Nota79, d’Eduard Sant

Al llarg de cent minuts i gràcies a la seva versatilitat, les seves ànsies artístiques així com el seu sentiment i domini del piano, Peya va aconseguir convertir el Nota 79 en un viatge imaginari pel món de l’aigua i amb les presències de les nimfes Oceàniques protagonistes del seu darrer treball discogràfic.

En aquest imaginari i hipnòtic viatge per mons aquàtics, a vegades, Clara Peya va comptar amb les il·lustres complicitats de vells i luxosos amics com són el cantant i escriptor napolità, Alessio Arena així com Pau Brugada rapejant i fent beat box.

Menció especial es mereixen les tres ballarines companyes seves de “Les Impuxibles” quan, a mig concert, pels quatre racons de la sala, d’una en una, van acompanyar-la acord al sentiment que anava desprenent les melodies hipnòtiques i a l’hora penetrants A la seva finalització i després d’una sonora ovació, Clara Peya va anunciar que aquest número forma part de l’obra “Aüc”, actualment en gira.

En definitiva, amb un tour de force imponent i demostrant que totes aquestes inquietuds i reconeixements vers ella no són gratuïts, Clara Peya va aconseguir un fet gens fàcil d’assolir: descol·locar i a l’hora fascinar a l’espectador.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Festa Major del Farró 2025: el programa amb totes les activitats

Del 6 al 14 de setembre el barri s'omplirà d'activitats per a totes les edats pensades per fer comunitat

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf
spot_img

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí