Publicitat

El funicular del Tibidabo

El doctor Andreu el va fer construir perquè volia promocionar aquesta gran zona de la ciutat com una àrea d'esplai i residencia

spot_img

Publicat el 17.4.2019 10:00

Arquitectura

Jaume de Oleza (www.cwork.cat)

No és d’estranyar que la casualitat fes que el conegut empresari Salvador Andreu i Grau, més conegut com el Doctor Andreu, construís cap a l’any 1900, un funicular en terres barcelonines. Un viatge d’uns amics seus a Suïssa li va fer pensar a construir un funicular que li permetés resoldre l’accés al cim del Tibidabo, a manera dels que hi havia al país helvètic.

Publicitat

Per promoure aquesta obra, va fundar una societat amb el seu amic Román Macaya anomenada Tibidabo. La idea era fer un projecte a la muntanya del Tibidabo, que convertís aquest enclavament privilegiat de Barcelona ​​en una ciutat-jardí residencial. El seu origen va ser donar accés al que hauria d’haver estat la urbanització de la muntanya, i per a això havia de comunicar la ciutat des del peu del Funicular, on deixava el Tramvia Blau, a la part alta del cim del Tibidabo.

Publicitat

En definitiva, un pla que pretenia promocionar aquesta gran zona de la ciutat com una àrea d’esplai i residencial. Però amb el temps, únicament es van arribar a construir diverses mansions al llarg de l’avinguda Tibidabo, l’Hotel La Florida, el Parc d’Atraccions i el Temple Expiatori del Sagrat Cor.

El funicular més llarg de l’Estat

L’impulsor del projecte, Salvador Andreu, va ser un farmacèutic molt conegut a Barcelona, ​​propietari de les famoses pastilles del doctor Andreu i promotor de la urbanització de la muntanya del Tibidabo. L’afany de construir el funicular va comptar amb el projecte de l’enginyer Bonaventura Roig i Queralt, que va veure la llum l’any 1901. Un projecte precursor del que seria el funicular més llarg de l’Estat espanyol: una longitud de 1200 metres, salvant un desnivell de 275 metres d’altitud, i un pendent que arriba a assolir el 26 %.

El funicular, amb 117 anys d’història, s’ha convertit en un transport entranyable i molt lligat a la imatge de Barcelona. Al llarg del temps, el funicular ha sofert diverses remodelacions: ha passat del que originàriament eren els vagons de fusta als de carrosseria metàl·lica. També s’ha sotmès a diverses modernitzacions del motor elèctric d’arrossegament. Per al 2019 està prevista una remodelació dels trens i vies, cosa que augmentarà tant la capacitat de viatgers com la velocitat.

Quan parlem del funicular del Tibidabo, es pot dir que indiscutiblement qualsevol barceloní el coneix, però sens dubte no són molts els que han gaudit amb el seu trajecte, així com de les magnífiques vistes de la ciutat. Un trajecte curt, d’aproximadament 5 o 6 minuts, però no obstant això i amb absoluta certesa, farà un dia inoblidable per a petits i adults.

 

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Les Planes rebrà 6 milions d’euros de l’Ajuntament per millores en l’espai públic

Les obres formen part del Pla de Barris de Muntanya, que exclou Vallvidrera i el Tibidabo

El Jardí 115, març de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/04/El-Jardi-115_Marc25_0403.pdf

El Jardí 114, febrer 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/03/ElJardi114_Febrer25_0402.pdf

Barris i carrers de Sarrià, Sant Gervasi i Vallvidrera

El centenar d'articles publicats anteriorment a El Jardí són ara ordenats, ampliats i articulats en forma de llibre
spot_img

El teixit social i cultural de Sarrià es mobilitza per Can Raventós

Amb una cercavila festiva, el veïnat insisteix a l'Ajuntament que ha d'aconseguir la permuta total perquè la finca esdevingui un refugi climàtic i casa de cultura popular

L’AV Bonanova celebra el 50è aniversari amb un concert

L'Orquestra Simfònica Vozes amenitzarà la celebració de la plataforma veïnal, que enguany també serà reconeguda amb la Medalla d'Honor de Barcelona

Com afronta Barcelona la protecció del litoral davant del canvi global?

Els canvis al litoral de Barcelona, que han permès un major ús per part dels ciutadans i han millorat la biodiversitat, també han fet la costa urbanitzada més vulnerable

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]