Cuina i Nutrició
Fra Valentí Serra de Manresa
La ingesta diària, però equilibrada, de la fruita seca ajuda enormement a mantenir el bon funcionament de l’organisme i, alhora, esdevé una important font d’energia. S’aconsella de no menjar la fruita seca torrada, ni salada, sinó en el seu estat natural.
En la tradició gastronòmica dels frares caputxins, i per als dies de gran festa, a tall de postres, solien donar la confitura conventual de nous tendres, que la preparaven així: “Per fer confitura de nous tendres, pren nous petites, bones y tendres, novelles y verdes, forada-les ab un punxó per tres o quatre costats y posa-les ab aigua clara y dura. Durant deu dias la mudarás cada dia. Després posa-las ab una cassola ab mel y las hi farás bollir remenant-les sempre. Les deixarás ab la mel per quatre dias y, en havent-los passat, les tornes a fer bollir. Després, cobertes de mel, les guardes pel consum” (BUB, Thesor, f. 126).
Pel que fa al conreu del noguer (llat., Juglans regia), els antics hortolans caputxins aportaren aquests savis consells: “Aunque los nogales suelen plantarse en las lindes de las heredades, es muy recomendable hacerlo en terrenos buenos. Algunas labores son necesarias para remover el suelo y mantenerlo limpio, y el riego es conveniente y casi imprescindible en los primeros años. El fruto del nogal es de los más agradables y constituye un postre exquisito y universalmente estimado por sus propiedades nutritivas” (La Huerta de San Francisco, 85). Tot i que els noguers s’adapten bé a tota mena de terrenys, són uns arbres que els plau molt la terra fonda i fèrtil, amb drenatges ràpids, però que emmagatzemin bé l’aigua.
Els hortolans conventuals aconsellaven de podar els noguers al seu moment, sense demorar-ho massa, per controlar-ne la creixença i mantenir el vigor i producció de les branques encara fructíferes, així com eliminar-ne les branques velles i menys productives. Les fulles del noguer o noguera en la medicina popular s’han usat per activar la bona circulació de la sang: “Sus hojas se emplean en infusión contra la ictericia y contra los infartos de los ganglios linfáticos. El cocimiento de hojas de nogal tiene la propiedad de activar la circulación de la sangre y aumenta la energía de las funciones vitales. El aceite de nueces es muy aplicado para la expulsión de la lombriz solitaria, para ello se administrarán al enfermo durante quince días seis onzas de este aceite mezclado con seis dientes de ajo, pero bien machacados” (Pócimas de capuchino, 63-64). A l’article vinent, si a Déu plau, us vull parlar sobre les nombroses propietats del safrà.
