Publicitat

El teixidor, un ocell molt discret que es pot observar a Collserola

La dita: De fil prim és teixida la nostra vida

spot_img

Publicat el 22.3.2024 6:00

Coneixem els ocells

Enric Capdevila

El teixidor (Remiz pendulinus) és una espècie de l’ordre dels passeriformes, emparentat amb les mallerengues. És un ocell resident, de distribució irregular i localitzat en certes conques fluvials i zones humides, prop de torrents i basses; és més nombrós en migració i a l’hivern, especialment al litoral. Es pot observar a Collserola i als rius Besòs i Llobregat. 

Publicitat

El teixidor comú és més petit que un pardal, fa 11 cm de llargària. Té la part superior vermellenca i la inferior de color crema. Té el cap gris i hi destaca la màscara facial negra, sembla que porti una bena sobre els ulls. Té el bec curt i afilat, s’alimenta d’insectes que complementa amb nèctar, llavors i fruites. Les ales són curtes i arrodonides. És un ocell molt discret, només fa un xiulet perllongat i molt suau. És molt característic veure’l posat en una canya o una boga, desfilant el borrissol de l’espiga cilíndrica per portar al niu.

Publicitat

El seu nom prové dels espectaculars nius que fan penjats a l’extrem de les branques, amb herbes entreteixides. Tal com diu la caliologia, la ciència que estudia els refugis que construeixen els animals (caus, nius…), el motiu pel qual el mascle escull l’extrem més dèbil de les branques més fines d’àlbers o pollancres per establir-hi els nius és per evitar que els predadors s’hi apropin o s’hi recolzin.

El mascle fa primer uns nusos entre dues branques amb bri d’herba per muntar un petit gronxador, a partir del qual bastirà les parets del niu, amb borrissol, teranyines i llana. Triguen entre quinze dies i un mes, i van perfeccionant la tècnica del niu que també serveix per seduir les femelles. El mascle fa el reclam des del gronxador i quan atreu la femella completa les parets del niu, el qual acaba decorant la femella. El niu té forma de bossa, de barretina o de mitja espessa, amb un petit túnel d’entrada; sovint s’ajunten diversos nius i formen una colònia.

La dita: De fil prim és teixida la nostra vida.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’oreneta de ribera, l’ocell migrador que s’instal·la als vessants del riu a l’estiu

A causa de la dificultat per ubicar els seus nius, es construeixen colònies artificials de formigó

El xatrac becllarg, una espècie vulnerable per culpa de la sobrepesca

L'ocell forma part de la fauna protegida de Catalunya, ja que els aiguamolls on niuen estan en regressió

La guatlla, una au preuada per la carn i els ous

Els seus ous, petits, de dotze grams i amb taques marrons per fer-los més críptics, són gustosos i rics en proteïna
spot_img

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es pentina la barba amb els dits, com...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí