Arts i lletres
Jesús Mestre Campi
La fotografia és un art però també pot ser una eina auxiliar molt útil per diverses branques de la ciència. Aquest segon propòsit va ser el que Laia Foix va estar desenvolupant en la xerrada “La ciència a través de la càmera d’Emili Godes”, que va impartir el dia 6 d’abril a l’Institut d’Estudis Catalans. Emili Godes Hurtado (Barcelona, 1895 – 1970) va viure la major part de la seva vida al Putxet, en diverses torretes del carrer Bertran, i va tenir una llarga trajectòria com a fotògraf durant més de 50 anys. Va fer reportatges en fotografia industrial, publicitat i fotografia científica. Va excel·lir en la fotografia d’art, reproduint obres de pintors, escultors i artistes de renom. I també va treballar en fotografia de cinema, la foto fixa, en nombroses pel·lícules a partir dels anys cinquanta, a part de fer pel·lícules pròpies.
Laia Foix va constatar que Godes no acostuma a signar les seves fotos i no portava un arxiu metòdic, cosa que fa difícil conèixer tota la seva obra. Així s’han perdut moltes fotografies però també en van sorgint d’altres a partir d’arxius d’antics clients, alguns d’ells difícils d’identificar. A partir de l’interès i els esforços de la família, s’ha aconseguit que se’n conservin en perfecte estat unes 3.000 fotografies de Godes, unes 1.800 al MNAC i la resta, prop de 1.200, a l’Arxiu Històric Fotogràfic de l’IEFC, catalogades i digitalitzades per facilitar la seva consulta. Són fotografies que van des dels seus primers anys com a fotògraf fins als darrers treballs a finals dels anys 60.
A la fotografia destacada, Laia Foix, al centre, amb diversos membres de la família Godes.
A la xerrada, molt ben documentada i amb projecció de fotografies i altres materials, es va situar a Godes com un dels socis fundadors de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, el 1923, període on va treballar durant un temps a l’estudi fotogràfic de Narcís Cuyàs. Tot i així, sempre va preferir treballar per compte propi i va obrir el seu propi laboratori a la torre del carrer Bertran. Allà, cap a finals dels anys 20 i els 30, desenvolupa diverses tècniques de macrofotografia o fotografia de proximitat, cosa que l’acosta a col·laborar amb la ciència i el converteix en el principal referent del corrent de la “nova objectivitat” a Catalunya i Espanya. A partir dels anys quaranta va treballar molt en l’àmbit científic, en els camps de la biologia, zoologia, botànica, antropologia, geologia i, en un vessant més comercial, amb medicina i farmàcia. Clients seus van ser importants laboratoris farmacèutics de Sant Gervasi, com Andrómaco, Grífols, Enric Cera o Esteve, i metges com Puigverd o Muntané. S’han identificat unes 330 fotografies d’aquests àmbits.
Aquesta xerrada ha permès conèixer millor la importància de l’obra científica d’Emili Godes, però també en tenia d’altres de molt valuoses, com la col·laboració amb artistes o les mateixes fotografies familiars que permetrien conèixer aspectes històrics dels barris de sant Gervasi i dels costums socials del segle XX.
