Publicitat

Etapes

Publicat el 3.2.2017 9:30

Roger Rosich

Aquest 2017 que comencem promet ser el marc d’una nova etapa. Sobretot una nova etapa en molts aspectes de la vida política que ens envolta.

Publicitat

En la política catalana, clarament, serà l’any del “referèndum o referèndum”, amb tot el que això suposi. Ens n’afartarem. I ja veurem què acaba sent… El Procés podria florir o florir-se, que és molt diferent. La voluntat inqüestionable dels catalans i catalanes de ser preguntats en relació al tema central de la política catalana els darrers anys no té molt més marge. Cal resoldre-ho.

Publicitat

Del referèndum o dels cops de volant polítics que hi vagin lligats, així com els girs argumentals que es derivin de la mala salut de ferro de la relació dels partits independentistes, farem cap a unes noves eleccions catalanes, tard o d’hora.

Unes noves eleccions catalanes que sembla que podrien fer seure al tron a Oriol Junqueras, sempre segons els sondejos (que tan mal han pres el passat 2016, no ho oblidem!); podrien ferir al Partit Demòcrata (la Convergència 4.0 en una nova etapa), encara sense saber qui en seria l’eventual candidat a unes eleccions; i podrien enfonsar la CUP, orgullosa d’ofegar-se mantenint els seus principis virginals.

La política espanyola

Pujant una escala, a la política espanyola, serà l’any de la consolidació temporal de la segona legislatura de Rajoy; o el de la seva fi, amb un pacte amb el PSOE que es pot acabar; fins i tot si algun sondeig li diu a Albert Rivera que s’esfondra en les enquestes.

La posició del PSOE es pot moure amb les seves primàries. Si Susana Díaz triomfa potser tenim Rajoy fins a acabar el mandat. Si Pedro Sánchez retorna d’entre la boira o sorgeix una tercera veu amb claredat, aleshores potser tornarem a anar a eleccions.

Unes eleccions en les quals Rajoy (potser) ja faria un pas enrere, i arribarà l’hora del relleu. Soraya Sáenz de Santamaría? Alberto Núñez Feijóo?… Un tercer menys esperat, com ja ho va ser Rajoy amb Aznar?…

I si els tambors d’eleccions sonen de fons a l’Estat espanyol, a la resta d’Europa ja hi sonen també les cornetes. França, Alemanya, Holanda, Itàlia, Noruega… Una nova etapa europea. En una Unió Europea que també canviarà algunes de les seves cares, com la dels presidents del Parlament i del Consell. I tot en l’etapa de Donald Trump, en el seu primer any de mandat: veient el tipus de personatge i de quin govern ha creat… segur que en parlarem moltíssim.

Esperem que per a tots i cadascun de nosaltres aquest 2017 sigui el d’una bona etapa. La política ja hi posarà les seves corbes i les seves penes i riures.

Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com

 

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Els carrers de Sarrià-Sant Gervasi s’il·luminen per Nadal

El 22 de novembre es va dur a terme l'acte oficial d'encesa de llums a la plaça Consell de la Vila: així es veuen els carrers del districte aquest 2025

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí