Publicitat

L’exconseller Andreu Mas-Colell ja té la Medalla d’Or al Mèrit Científic

L'Ajuntament reconeix al veí del Putxet la "dedicació incansable" per situar el teixit científic de Barcelona a primera línia de l'excel·lència internacional

spot_img

Publicat el 16.1.2024 13:54

Societat

El Jardí

Amb el vot a favor de tots els partits polítics representats a l’Ajuntament de Barcelona, a excepció del PP -abstenció- i Vox -vot en contra-, el veí del Putxet i exconseller de la Generalitat Andreu Mas-Colell ha rebut aquest dilluns la Medalla d’Or al Mèrit Científic, tal com es va aprovar al novembre per majoria a la cambra.

Publicitat

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha presidit la sessió al Saló de Cent on s’ha guardonat, a més del professor Andreu Mas-Colell, el físic Lluís Torner i la doctora i especialista en neurologia Mercè Boada. Amb aquesta distinció, la ciutat reconeix les respectives trajectòries científiques que han contribuït a situar Barcelona en l’avantguarda mundial de la recerca.

Publicitat

Al professor Mas-Colell se l’ha distingit per la seva “dedicació incansable” per situar el teixit científic de la ciutat a primera línia de l’excel·lència internacional, contribuint des de diferents institucions i entitats a fer de Barcelona una ciutat de referència científica d’excel·lència en el panorama nacional i internacional. També, pel reconeixement de la seva “dedicació vital” a les idees, la ciència, el talent, les universitats, la innovació i la recerca.

Jaume Collboni lliurant la Medalla d’Or al Mèrit Científic a Andreu Mas-Colell © Ajuntament de BCN

Una llarga trajectòria en càrrecs d’alta responsabilitat

Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) és catedràtic emèrit de la UPF i de la Barcelona GSE. Actualment, és president del BIST (Barcelona Institute of Science and Technology) i del Banc de Sang i Teixits. Doctor per la Universitat de Minnesota, ha estat professor d’Economia i Matemàtiques a la Universitat de Califòrnia (1972-80), catedràtic d’Economia a la Universitat de Harvard (1981-96), catedràtic d’Economia a la UPF i president de la Barcelona Graduate School of Economics (2006-2010). Ha escrit més de 100 treballs de recerca sobre temes que abasten des de la teoria abstracta de l’equilibri general i l’estructura dels mercats financers fins a polítiques de preu per a empreses públiques passant per la teoria de jocs d’estratègia.

En l’àmbit institucional, ha estat conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (2000-2003) i conseller d’Economia i Coneixement (2010-2016). Duran aquesta etapa, van sorgir iniciatives com la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), que ha permès al teixit científic català i barceloní poder competir en condicions d’igualtat al mercat laboral de contractació de personal científic i acadèmic amb altres sistemes de recerca. També va contribuir a la modernització del sistema universitari, i a dotar Catalunya i Barcelona de centres d’excel·lència com l’ICFO, el CRG, l’IRB o l’ICIQ. També se li atribueix la creació de CERCA, amb la intenció de promocionar la recerca d’alt nivell, incrementant la massa crítica dels centres i afavorint la captació de talent investigador.

Entre altres reconeixements, Mas-Colell ha rebut la Creu de Sant Jordi (2006), el Premi Nacional de Recerca (1994), la medalla Narcís Monturiol (1989) i el Premi Rei d’Espanya d’Economia (1988). Les Medalles d’Or al Mèrit Científic s’atorguen per acord del Plenari del Consell Municipal i consten d’una medalla encunyada segons el disseny original de Frederic Marès, incorporant els noms dels guardonats i la data d’aprovació per part del Consell Plenari. Juntament amb la Medalla, les persones guardonades reben un diploma acreditatiu i un botó o agulla de solapa.

El Jardí va entrevistar Andreu Mas-Colell a casa seva el desembre del 2019.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Barcelona homenatja els alcaldes de l’etapa democràtica amb la Medalla d’Or 

Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau reben la màxima distinció de la ciutat en un acte marcat per homenatges i alguna tensió

L’Ajuntament descarta un nou CAP a la Bonanova per aquest mandat

Els veïns defensen que és un barri amb una "població envellida" amb dificultats per desplaçar-se fins al centre de Vallcarca

Sarrià-Sant Gervasi disposarà de sis nous espais d’ombra abans de l’estiu

L'actuació s'emmarca en el Programa d'Ombres i s'efectuarà a diverses àrees de joc i escoles del districte

Entitats veïnals denuncien el bloqueig de l’Ajuntament a demandes dels pressupostos participatius

Diverses associacions de la ciutat han presentat una queixa formal a la Sindicatura de Greuges
spot_img

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es pentina la barba amb els dits, com...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí