Medi ambient
Enric Capdevila
El falciot pàl·lid (Apus pallidus) és un ocell de la família dels apòdids, que arriba el mes d’abril a les nostres terres, juntament amb la resta de falciots, orenetes i altres ocells migradors. En època de cria la seva distribució es restringeix a les costes del Mediterrani, el Golf Pèrsic i la península Aràbiga. A Barcelona és el falciot més escàs i es pot observar sobretot a primera línia de mar, als barris de la Marina, el Raval i la Vila Olímpica. Cria a penya-segats, però també aprofita construccions humanes com edificis o, per exemple, una de les estructures de suport de la terminal de creuers del port.
Els falciots són uns ocells petits d’uns 17 cm, amb poc pes, menys de 50 g, que tenen una excepcional envergadura alar de més de 40 cm, en forma de falç. Això els configura un cos molt aerodinàmic i els permet ser uns grans voladors; poden estar mesos sense tocar terra i, de fet, només ho fan per criar. No tenen predadors, ja que poden situar-se una altitud de més de dos quilòmetres per dormir semiinconscients, fent cercles, o agafar velocitats de fins a 200 quilòmetres per hora.
És difícil de distingir del falciot negre (Apus apus), que és molt més nombrós; només els diferencien petits detalls: el pàl·lid té el plomatge i la taca gular més clars, la cua menys forcada i la punta de les ales més arrodonida. A partir de mitjans de setembre es pot garantir millor la seva identificació, ja que llavors el pàl·lid és més nombrós; migra més tard que el negre, perquè acostuma a fer una segona posta. Comparteix el cel amb un altre falciot, el ballester (Apus melba), però és més gros i amb el pit i el ventre blanc.
Els falciots omplen el cel de la ciutat de moviment i xicles, sobretot al matí o al capvespre, quan s’apropen als terrats o passen entre els edificis fent vols acrobàtics i rasants, per capturar insectes amb la boca oberta, i emeten els seus crits aguts i estridents.
