Cuina de convent
Fra Valentí Serra
Hi ha hortalisses que podem trobar pràcticament tot l’any al mercat, mentre que d’altres tenen un calendari molt més reduït. Les verdures i la fruita de temporada es comercialitzen en el seu millor moment de maduració, que és quan aporten les vitamines que més necessita l’organisme. Per exemple, durant la tardor i l’hivern trobem a les hortes i als mercats tota mena de cítrics —taronges i llimones— car en venir el temps fred l’organisme necessita molta vitamina C com a prevenció dels possibles refredats. En canvi, a la primavera i a l’estiu solem necessitar fruites i verdures vitamíniques i remineralitzants.
Els antics caputxins solien recomanar, durant la tardor i l’hivern, la poma groga que es cull durant el mes d’octubre. És una fruita arrodonida i de pell molt llisa, amb la polpa tendra i dolça, agraciada amb un gust delicat i gens àcid. És una fruita ideal per coure al foc, i en resulten unes postres molt sanitoses per a l’organisme i especialment aptes per a estómacs delicats.
A taula, durant la primavera i l’estiu comptem amb la cirera, que és una fruita dolça i molt gustosa, un pèl àcida, afavorida amb moltes vitamines, nombroses sals minerals i dotada amb peculiars propietats diurètiques i depuratives. La cirera és una fruita especialment apta per a les postres estiuenques atès el seu caràcter refrescant i remineralitzant, especialment si es combina el suc de cirera amb tomàquet: d’aquesta poció és molt adient beure’n en temps xafogós. Per elaborar aquest suc refrescant, els tomàquets han de ser madurs i les cireres també han de ser madures i molt ben triades, amb la pell llisa i brillant, sense esquerdes, millor acabades de collir. Una volta escalfats i tretes les llavors dels tomàquets, se’ls lleva la pell i es trossegen i, semblantment, quan les cireres estan desossades i ben trinxades, s’han de barrejar amb el suc de tomàquet. Finalment, hom hi afegeix a discreció mel i canyella i quan tot està ben barrejat es posa el suc amb glaç o a la gelera, ja que, una volta colat el suc, s’ha de servir molt fred a taula a guisa de refresc.
Cal assenyalar que la compota de fruita dolça, aromatitzada amb canyella, ha esdevingut una de les postres conventuals i casolanes de gust més excel·lent que, a més de ser una menja saciant per l’organisme, el remineralitza i és de bon gust al paladar. A l’article vinent, si Déu ho vol, us vull parlar del pernil cuit, que és el pernil “elegant”.
Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins
