23.3 C
Sant Gervasi
| Dissabte 19 de setembre de 2020 |

Guisar el peix en les festivitats

Arròs amb llamàntol, sarsuela, pop a la planxa, llom de bacallà al forn o sèpia són habituals en dies de festa

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra

En ocasió de la celebració de les grans festes litúrgiques en els convents i monestirs, un dels plats de més categoria que assolí més prestigi i que es començà a introduir a finals del segle XVIII és l’arròs amb llamàntol. El llamàntol és una mena de llagosta una mica més gran i negrosa, que dona un gust molt cremós i agradable a l’arròs.

En temps més recents, reservat a les grans festes litúrgiques, se sol guisar una cassolada de peix i marisc popularment anomenada sarsuela que, per fer-la, el peix que la integra -majoritàriament rap- se sol coure dins d’una cassola de terrissa on s’ha de sofregir la sípia i els calamars amb les nyores, el tomàtec i un raig de brandi o de ratafia. El rap s’ha d’enfarinar i fregir-lo abans d’incorporar-lo al sofregit de la cassola. Al darrer moment hi afegim les petxines, els musclos, els escamarlans i les gambes; i ho deixem encara un quart més al foc abans de servir la cassola a taula.

Publicitat

A partir de la restauració de la vida religiosa, una volta superada l’exclaustració de 1835, alguns convents i monestirs de casa nostra han comptat amb cuiners que havien treballat en el camp de la restauració abans de fer-se religiosos, i que han introduït noves maneres de guisar el peix en dies de festa. Per exemple, coure pop a la planxa i servir-lo a taula amb ceba confitada i caramel·litzada; o cuinar el llom de bacallà al forn, a baixa temperatura, acompanyat de talls de cansalada virada, aquella que té vies de carn magra i que és molt gustosa, feta a la brasa.

En els nostres dies ha esdevingut un peix molt apreciat en la cuina monàstica la sèpia, que se sol servir al refetor, tallada a daus i amb una abundant picada, ben ruixada amb rom cremat, i acompanyada de patates estofades i amanides amb ceba confitada. A l’article vinent us vull parlar, si Déu vol, de com guisar el pop i el rèmol.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.