Cultura
Jesús Mestre
Les quatre filles i el fill de Rafael Bertran (1924-2003) li han dedicat un homenatge pòstum però festiu a la Casa Orlandai, per recordar que aquest novembre hauria fet 100 anys. Bertran, veí de Galvany, era una persona activa i emprenedora que va excel·lir com a escriptor, filòsof, empresari i advocat; va tenir una vida plena.
Amics i familiars van omplir la sala J.V. Foix on, seguint un llibret editat per a l’ocasió, es va fer una semblança de Rafael Bertran i les seves diverses facetes, es va representar una escena de l’obra de teatre El Tren de Liverpool, es van llegir poemes i textos dels seus nombrosos llibres i es va poder brindar amb una copa de cava. Va ser una bonica manera de mantenir la presència d’una persona que fa temps que ens ha deixat, amb una extensa obra que perdura entre nosaltres.
És adient recordar alguns textos de Bertran Montserrat:
Necessitem ben poc: que ens deixin viure, que no ens tapin els ulls; tenir llibertat; i pau per a poder-la viure. (de Ser entre els altres)
El mar és quiet, fosca la nit sobre la muntanya de Sant Pere de Rodes; els llums de la badia tots miren on jo soc: semblen buscar el nostre Foix. El que tants estimats anys visqué, sortosament per a mi, just davant de casa meva. (“Foix”, de El mar per companyia)
Fes-te estimar i estima.
Fes que hi hagi a prop teu
qui et vulgui estimar.
Tingues amb tu qui vulgui
la teva companyia.
Tingues amb qui poder descansar.
Uneix-te als teus, si saps trobar-los;
no en fugis, no te’n vulguis amagar.
Dona’t i deixa’ls donar.
Estima, fent que t’estimin;
per viure l’avui,
per morir, demà.
Que hi hagi a prop teu, sempre,
qui et vulgui estrènyer la mà!
(“Estrènyer la mà”, d’On hi hagi un amic)
