Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

Homenatge pòstum a Ricard Julià Capdevila: ànima associativa del país des del franquisme

Va ser l'artífex de la reforma del Teatre de Sarrià i l'acte del 12 de novembre servirà per presentar el Premi Jove Memorial Ricard Julià de la FAC

Publicat el 31.10.2023 14:10 · Actualitzat el 31.10.2023 20:22

Societat

El Jardí

El Centre i Teatre de Sarrià homenatjarà la trajectòria associativa del veí Ricard Julià Capdevila (1953-2023) amb un acte que se celebrarà el diumenge 12 de novembre, a les 17 h de la tarda, sota el subtítol ‘Un relat amb futur’ i que compta amb el suport de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), la Taula d’Entitats i la participació de la família.

Segons ha pogut saber El Jardí, en la trobada hi prendran part exmembres dels Lluïsos de Gràcia, del Consell Nacional de la Joventut i de la Direcció General de Joventut, així com del Centre de Sarrià, la Taula d’Entitats i la Federació d’Ateneus, entre d’altres. També hi participaran diversos cors de l’Orfeó Sarrianenc i altres seccions del centre com el grup de teatre on havia participat en Ricard. En acabar l’acte, hi haurà un pica-pica a peu dret a la terrassa del centre i un micròfon obert per a intervencions.

Publicitat

L’acte, que estarà conduït per l’escriptora veïna de Sarrià, vicepresidenta de l’Ateneu Barcelonès i germana de Ricard Julià, Maria Lluïsa Julià Capdevila, servirà per presentar el rebatejat Premi Jove Memorial Ricard Julià de la Federació d’Ateneus de Catalunya, que adopta aquest nou nom en la seva 34a edició i en endavant.

Associacionisme de país i a la Vila de Sarrià

Ricard Julià va estar sempre vinculat a la vida associativa. Els seus inicis foren, en l’època franquista, a la Joventut Comunista de Catalunya. Fou secretari general de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi (MEiGSJ) de Catalunya, promotor de la Taula de Joves de Catalunya, i el primer president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

També va ser membre del Patronat de l’Esperança, va estar lligat al moviment ateneístic català des dels Lluïsos de Gràcia, com a tresorer del Centre Parroquial de Sarrià i de la Federació d’Ateneus de Catalunya, i fou, sobretot, l’ànima de la reforma del Teatre de Sarrià, així com fundador i president de la Taula d’Entitats de Sarrià.

Afincat a Sarrià amb la seva dona, Montserrat Morera, i els seus tres fills (Francesc, Bruna i Bernat), plegats van fer-se càrrec del Centre de Sarrià l’any 2008, quan Morera va ser proclamada presidenta del Centre Parroquial, i Julià membre de la Junta. Aleshores el Centre passava per la necessitat de viure un nou impuls: calia fer obres al Teatre i actualitzar l’associació. Avui, el Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià és una associació viva i el Teatre de Sarrià, la principal infraestructura cultural del barri.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Poema d’homenatge a la mare

Aquest primer diumenge de maig és el Dia de la Mare

Joaquim Campanyà: “Volem convertir el Teatre de Sarrià en un referent cultural de Barcelona”

Qualitat, continuïtat i innovació: el Teatre de Sarrià obre la seva temporada amb ambició

La falta d’espai continua sent el principal problema de l’associacionisme juvenil a Sarrià – Sant Gervasi

El Consell de la Joventut de Barcelona recull un llistat de peticions per a presentar-les a Gay, qui no acudeix a la reunió

La mort d’un ciclista a Sarrià reunirà una reivindicació per una xarxa de bici més segura

L'acte es farà el 20 de febrer i servirà per rendir homenatge a Hugo Fernández, que va morir a principis d'any al Passeig Sant Joan Bosco
spot_img

El Teatre de Sarrià afronta greus problemes de liquiditat després de la gestió dels últims anys i demana ajuda

L'actual president, Joaquim Campanyà, dimiteix després d'un canvi en la programació del centre que ha deixat la tresoreria sense prous fons per pagar factures pendents

Cal·listènia al Parc del Putxet

"El Parc del Putxet és un espai privilegiat per promoure la salut i la vida activa. La comunitat que s'ha creat al voltant de la cal·listènia és un exemple de com els espais públics poden generar convivència, relacions positives i benestar"

El teu mapa vital: com començar a llegir el teu «cel» personal

Només entenent els patrons que ens fan interpretar el món d'una manera o una altra, podrem entendre per què el nostre cos decideix activar certs símptomes

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí